El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha conclòs que l’accés a les comunicacions encriptades dels ciutadans sense les garanties suficients com succeïa amb una porta del darrere és una violació del dret al respecte de la vida privada.

Els governs poden legislar per tal que les empreses de telecomunicacions i de serveis de missatgeria conservin temporalment les comunicacions electròniques dels ciutadans, perquè estiguin disponibles en cas de requerir-se com, per exemple, en una investigació sobre terrorisme.

Tanmateix, l’accés al contingut d’aquestes comunicacions «de manera generalitzada i sense garanties suficients […] menyscaba la pròpia essència del dret al respecte de la vida privada consagrat a l’article 8 [del Conveni Europeu dels Drets Humans]», ha conclòs aquest dimarts el TEDH  sobre un cas que ha enfrontat un usuari del servei de missatgeria Telegram amb el govern rus.

   Aquest cas es remunta a 2017, quan les autoritats russes van requerir a Telegram que lliurés les converses de sis sospitosos en un cas de terrorisme. El servei de missatgeria es va negar, al·legant que «era tècnicament impossible» complir amb l’ordre⁣ «sense crear una porta del darrere que debilitaria el mecanisme de xifratge per a tots els usuaris.»

Això es devia al fet que els investigats havien activat la funció coneguda com a «Xat secret», que habilita l’encriptació d’extrem a extrem, una característica de privacitat que impedeix que tercers aliens a la conversa, inclosa la mateixa Telegram, accedeixin al seu contingut.

Un any després, el demandant, juntament amb una trentena de persones, va impugnar l’ordre de divulgació davant un tribunal, com recull la sentència del TEDH, i va argumentar que el fet de facilitar les claus de desxifratge que sol·licitaven les autoritats russes «permetria desxifrar les comunicacions de tots els usuaris» i, per tant, «es vulneraria el seu dret al respecte de la seva vida privada i de la intimitat de les seves comunicacions», atès que «tindrien la capacitat tècnica per accedir a totes les comunicacions sense l’autorització judicial requerida per la llei russa.»

Tot i que Rússia va deixar de subscriure el Conveni el setembre de 2022, el TEDH va acceptar el cas per haver passat amb anterioritat.