L’espionatge digital ha esdevingut una de les principals armes geopolítiques del segle XXI. Entre els països que més protagonisme han adquirit en aquest terreny destaquen Israel i l’Iran, dues potències regionals enfrontades històricament per qüestions ideològiques, estratègiques i territorials.

Encara que en l’actualitat són notícia pel seu enfrontament directe en què es preveu una guerra oberta i directa, realment en els darrers anys ambdós països han intensificat la seva batalla al ciberespai mitjançant eines tecnològiques avançades que cerquen vulnerar sistemes crítics, influir en processos polítics i obtenir informació privilegiada.

Entre aquestes eines destaquen dos noms que han esdevingut sinònim de ciberespionatge sofisticat: Pegasus i Infy.

Mentre que Pegasus és àmpliament conegut per ser el programari espia desenvolupat per l’empresa israeliana NSO Group, Infy és una plataforma associada amb actors vinculats a l’Iran, capaç d’operar a llarg termini sense ser detectada.

Tots dos sistemes representen molt més que programes simples: són el rostre tecnològic d’un conflicte silenciós però constant.

Tecnologia al servei del poder

Pegasus ha estat protagonista de múltiples titulars a nivell global per la seva capacitat per infiltrar dispositius mòbils sense necessitat que l’usuari faci clic a enllaços o descarregui fitxers maliciosos.

Aquest programari ha estat emprat per diferents governs i agències d’intel·ligència, i ha generat una gran polèmica pel seu ús contra periodistes, activistes i opositors. Tanmateix, en el context de l’Orient Mitjà, Pegasus esdevé una peça clau dins de l’engranatge de seguretat i vigilància de l’Estat israelià.

De l’altra banda, Infy ​​representa la resposta iraniana. Es tracta d’un conjunt d’eines i tècniques dissenyades per infiltrar-se a les xarxes i sistemes de les organitzacions governamentals, infraestructures estratègiques i empreses tecnològiques. Infy ​​ha operat durant anys sense ser detectat, i ha demostrat la capacitat de l’Iran per sostenir campanyes d’espionatge digital a llarg termini.

Encara menys conegut que Pegasus, el seu impacte és considerable, especialment en operacions contra Israel i els seus aliats regionals.

Infraestructura crítica al punt de mira

L’espionatge digital entre Israel i l’Iran ha assolit nivells sense precedents, apuntant no només a sistemes militars, sinó també a infraestructures essencials com ara les xarxes elèctriques, les plantes de tractament de l’aigua, les instal·lacions nuclears i les bases de dades de salut. Els atacs no busquen només fer mal, sinó obtenir informació estratègica que pugui ser utilitzada posteriorment en operacions diplomàtiques, militars o fins i tot econòmiques.

Tots dos països han reconegut diverses vegades la necessitat de reforçar els seus sistemes de ciberdefensa.

A Israel, això es tradueix en inversions milionàries i col·laboració entre el sector públic i privat, on empreses com l’NSO Group juguen un paper clau.

A l’Iran, el desenvolupament de capacitats autòctones com ara Infy respon a un context d’aïllament i sancions, cosa que ha impulsat el talent local en el desenvolupament d’eines digitals de vigilància.

El dilema ètic i l’ombra del mercat negre

Tant Pegasus com Infy plantegen un desafiament ètic important. L’espionatge digital entre Israel i l’Iran no es limita al conflicte directe entre els dos països; les seves eines han estat exportades, adaptades o, fins i tot, robades per ser utilitzades per tercers.

El mercat negre del ciberespionatge es nodreix d’aquests desenvolupaments, i alimenta un cercle viciós on l’espionatge esdevé global, descontrolat i difícil de rastrejar.

Diverses organitzacions de drets humans han denunciat l’ús de Pegasus en contextos que violen la privadesa i la llibertat d’expressió. En paral·lel, informes recents revelen que Infy ha estat emprat per vigilar dissidents iranians a l’estranger, així com per espiar funcionaris i diplomàtics de països considerats hostils. Tot això genera un debat sobre la responsabilitat dels desenvolupadors i el control governamental sobre aquestes tecnologies.

Ciberatacs i desinformació com a noves armes

Més enllà de l’espionatge tècnic, la guerra digital entre Israel i l’Iran s’ha estès a altres terrenys com ara la desinformació.Les xarxes socials han esdevingut plataformes per a campanyes encobertes que busquen manipular l’opinió pública, sembrar dubtes sobre figures polítiques o promoure narratives favorables a cadascun dels bàndols.

Aquestes accions no sempre provenen dels governs directament, però sí que són encoratjades per estructures afins als seus interessos.

La combinació d’eines com ara Pegasus i Infy amb estratègies de desinformació marca un nou paradigma. Ja no es tracta només d’obtenir dades, sinó de condicionar realitats polítiques, debilitar estructures internes de l’enemic i guanyar influència en els escenaris internacionals.

En aquest joc, el ciberespionatge entre Israel i l’Iran no mostra signes de disminuir, ans al contrari.