Les xarxes socials s’han integrat de manera profunda a la vida quotidiana de milions de persones.

Les xarxes socials són un dels principals espais de socialització, informació i entreteniment digital.

El seu ús massiu ha normalitzat pràctiques que fa tot just una dècada eren impensables, com ara compartir imatges personals de manera gairebé automàtica.

Aquest consum intensiu conviu, però, amb un coneixement limitat sobre la destinació de les dades que es generen.

Una part significativa dels usuaris prioritza la visibilitat i l’aprovació social davant de la reflexió sobre la privadesa. Aquesta desconnexió entre l’ús i la consciència és un dels grans reptes actuals de l’ecosistema digital.

Likes, fotografies i gratificació immediata

Les imatges han esdevingut el llenguatge dominant de les xarxes socials. Segons els estudis recents del sector, sis de cada deu persones reconeixen que fan fotografies pensant directament a compartir-les als seus perfils o que, després de veure’n el resultat, decideixen publicar-les de manera immediata.

D’aquesta manera la càmera del mòbil actua com una extensió de la identitat digital.

Aquest comportament està estretament vinculat a la resposta que generen les publicacions. Un de cada quatre usuaris admet que comparteix fotos perquè els ‘m’agrada’ li produeixen una sensació positiva i en reforcen l’autoestima.

La gratificació immediata s’imposa a l’anàlisi de les implicacions a llarg termini, especialment pel que fa al tractament de les dades personals associades a aquestes imatges.

Plataformes dominants i exposició constant

Al rànquing de les plataformes més utilitzades continuen destacant Facebook i Instagram, seguides de TikTok, segons dades de mesurament d’audiències digitals del 2025.

Aquests entorns estan dissenyats per maximitzar el temps de permanència i la interacció, cosa que afavoreix una dinàmica de publicació contínua i una exposició constant de la vida personal.

Cada fotografia, comentari o interacció genera informació valuosa que s’incorpora a sistemes de perfilat complexos. Tot i que bona part dels usuaris assumeix que aquest intercanvi forma part del servei, no sempre hi ha una comprensió clara de com s’emmagatzemen, analitzen o fan servir aquestes dades amb finalitats comercials o algorísmiques.

Comparació social i efectes en la salut mental

L’impacte de l’ús intensiu de xarxes socials va més enllà de la privadesa. Diverses investigacions acadèmiques han analitzat la relació entre el temps d’exposició i la salut mental, especialment entre adolescents i joves.

Estudis duts a terme per la Universitat de Cambridge han identificat vincles entre un ús prolongat i l’augment de l’ansietat, els canvis d’humor i la percepció negativa de la pròpia imatge.

En aquesta línia, el 22 % de les persones reconeix comparar-se amb les fotografies que veu a les xarxes socials, una xifra que s’eleva fins al 41 % entre dones de 18 a 30 anys.

Les imatges associades a estils de vida inassolibles o a cànons estètics molt marcats són les que generen un efecte més negatiu, i alimenten la insatisfacció personal i la pressió social.

Noves generacions i cultura de la imatge

Hi ha una percepció generalitzada que les generacions més joves estan especialment condicionades per l’estètica digital. Tres de cada quatre persones consideren que la generació Z i la generació Alfa mostren una obsessió més gran per l’aparença de les fotos que circulen a les xarxes.

L’exposició constant a imatges idealitzades pot tindre conseqüències emocionals rellevants en etapes clau del desenvolupament.

Aquest fenomen ha reobert el debat sobre la necessitat de fomentar un ús més crític i contextualitzat de les plataformes digitals.

L’educació mediàtica i l’alfabetització digital apareixen com a eines fonamentals per mitigar aquests efectes i promoure una relació més saludable amb la tecnologia.

Desconnexió digital i nous hàbits d‘ús

Com a resposta a aquesta saturació, es comença a observar un canvi de tendència entre els usuaris més joves. Davant la sobreexposició de la rutina diària, sorgeixen moviments que aposten per la desconnexió i la reducció de la petjada digital.

L’anomenat grid zero, que consisteix a mantenir perfils visualment buits, simbolitza aquesta cerca d’anonimat i control.

Iniciatives com OFF February, impulsades per col·lectius que promouen un ús conscient de la tecnologia, plantegen experiments socials per qüestionar la hiperconnexió. Aquestes propostes reflecteixen una preocupació creixent no només pel benestar mental, sinó també pel rastre d’informació personal que es deixa a Internet.

Consciència sobre la petjada digital i la privadesa

Tot i que el 70 % de les persones afirma ser conscient dels riscos associats a compartir fotos personals i assegura actuar amb cautela, encara hi ha un 30 % que minimitza aquestes amenaces o reconeix no conèixer-les. Aquesta bretxa evidencia que la sensibilització avança, però de manera desigual.

Un 34 % dels usuaris declara fer-se fotos únicament per conservar-les, sense intenció de publicar-les, i un percentatge addicional ni tan sols les emmagatzema digitalment. Aquest gir apunta cap a un consum més pausat, privat i reflexiu de les imatges, en el qual el valor ja no rau en l’impacte social, sinó en el significat individual.