Aquest tipus d’estafes estan proliferant gràcies a les eines d’intel·ligència artificial generativa, que permeten fer fotomuntatges molt creïbles.

El fet de distingir el que és real del que no és cada cop més complicat i més des de l’arribada de l’onada de la intel·ligència artificial generativa. Això és una cosa de la qual s’aprofiten cada cop més els ciberdelinqüents.

L’FBI ha llançat una alerta urgent davant l’auge d’una nova modalitat d’estafa: els segrestos virtuals amb el suport de fotos manipulades. 

Els ciberdelinqüents estan aprofitant imatges públiques de xarxes socials per crear muntatges que serveixin com a suposades «proves de vida» i, amb elles, exigir rescats a familiars o coneguts de la víctima. 

La mecànica és senzilla i, alhora, molt efectiva. Els estafadors busquen a les xarxes socials com ara Instagram, Facebook, X, TikTok, o qualsevol lloc accessible, fotografies o vídeos en les quals aparegui una persona concreta. 

Un cop localitzades, manipulen el material i n’alteren els trets, tot eliminant tatuatges o cicatrius, jugant amb les proporcions o fins i tot recorrent a eines d’intel·ligència artificial per generar contingut més convincent.

Després, els delinqüents contacten amb un familiar d’aquesta persona, normalment mitjançant un missatge de text o una aplicació de missatgeria i anuncien que l’han segrestat. 

Per donar credibilitat a l’amenaça, adjunteu la imatge retocada. En molts casos fan servir missatges temporals o que s’autodestrueixen, cosa que impedeix que la víctima pugui revisar la foto amb calma o demanar una segona opinió.

Aquest tipus de frau està creixent per diversos motius. L’enorme quantitat d’instantànies personals que compartim públicament fa que els delinqüents disposin de «matèria primera» sense esforç. A més, la tecnologia, cada cop més accessible, els permet crear muntatges realistes en qüestió de minuts. 

Per als pispes és un negoci de baix risc, perquè no necessiten dur a terme un segrest real ni planejar cap acció física. Només cal provocar por i urgència perquè la família prengui decisions precipitades. Si passa, passa. 

Actuar amb calma i sense pressa és la clau

Segons l’FBI, tot l’èxit de l’engany es basa a agafar desprevinguda la víctima i empènyer-la a actuar emocionalment abans que pugui comprovar la veracitat dels fets.

Per evitar caure en aquest tipus de trampes, els experts recomanen revisar la informació que publiquem a les xarxes socials i limitar la visibilitat de fotografies personals, viatges o detalls que puguin servir de referència. 

D’altra banda, és molt útil establir una paraula clau familiar que només coneguin les persones properes i que es pugui fer servir en una situació crítica per confirmar si una comunicació és autèntica. 

En cas de rebre una amenaça d’aquest tipus, és fonamental mantenir la calma, intentar contactar directament amb la persona suposadament segrestada i guardar captures de tot el material rebut. Mai no s’han d’enviar diners sense verificar abans la situació. Si se sospita que el missatge és fraudulent, el recomanable és denunciar-ho a les autoritats.