«Un dels errors principals que cometem sense adonar-nos és que tenim dades repartides a diversos comptes: còpies de seguretat de Whatsapp, fotos a Amazon i a Google Photos…», explica Eduardo Jacob, catedràtic d’Enginyeria Telemàtica de la Universitat del País Basc

Si tens entre 25 i 34 anys, és molt probable que en els darrers tres anys hagis canviat de mòbil almenys una vegada. Si ets més jove o més gran aquest canvi es fa abans, al cap de dos anys. Això és el que va assegurar un estudi publicat l’any passat que tractava la qüestió de la pressa que tenim per jubilar els nostres telèfons intel·ligents. També abordava les raons d’aquest tràfec. Són variades, des de fallades a la bateria fins que se’ns ha trencat o que ja no funciona com hauria de funcionar. Entre els més joves també destaca el factor d’estar a la moda.

Aquestes presses tenen diverses conseqüències. Una és la quantitat enorme d’escombraries electròniques que generem. Entre aquests ginys, els ordinadors, les tauletes, els frigorífics i altres dispositius, a Espanya es generen gairebé 74.000 tones de deixalles electròniques al mes. Es podria omplir un vaixell de càrrega més gran del món en només mig any. Però hi ha una altra conseqüència que passa més inadvertida: què passa amb totes les dades que hem emmagatzemat durant aquest temps?

«Encara que ens agradaria, aquestes dades no s’esvaeixen a l’aire quan les deixem de fer servir. Però el que molta gent no sap és que, tot i que les esborrem del disc dur, un professional les podria recuperar. En alguns casos, fins i tot han estat capaços de recuperar dades de discs durs destrossats físicament. Es pot tractar de fotos d’amics i familiars, correus electrònics, extractes bancaris, documents confidencials com ara testaments, o escanejos de passaports i carnets de conduir, informació mèdica, dades de l’assegurança, etc.», assegura Josep Albors, director d’Investigació de l’empresa de ciberseguretat ESET.

Ho confirma Eduardo Jacob, catedràtic d’Enginyeria Telemàtica de la Universitat del País Basc. «Un dels errors principals que cometem sense adonar-nos és que tenim dades repartides a diversos comptes: còpies de seguretat de Whatsapp, fotos a Amazon i a Google Photos…» Aquests són alguns dels consells per no endur-nos sorpreses desagradables.

Còpies de les dades més importants

El primer pas és fer còpies de seguretat de les dades més importants. Es poden transferir al dispositiu nou, sigui un telèfon, un ordinador o una tauleta, o desar-les al núvol.  A més a més, també es poden desar en un altre disc dur o dispositiu d’emmagatzematge extern. «Recomanaria desar només allò que sigui important, perquè si no, traslladem al dispositiu nou molta morralla», subratlla l’expert de la UPV/EHU.

Esborrar el disc dur

Feta la còpia de seguretat hem d’eliminar tota la informació que conté el dispositiu. Se sol fer mitjançant el restabliment de la versió que venia de fàbrica. Una vegada feta una còpia de seguretat del més important, cal eliminar tot de la màquina/dispositiu del qual ens desfarem.  Haurem de fer un restabliment de fàbrica -formatatge- per assegurar-nos que s’eliminen totes les dades. Si ens volem quedar encara més tranquils, podem fer servir eines d’esborrament de dades. 

Destruir el disc dur

Cal tenir en compte que fins i tot el dispositiu més senzill i, aparentment, inofensiu comporta riscos. Sense anar gaire lluny, les memòries USB. Un estudi de la Universitat de Hertfordshire, a Anglaterra, va revelar que dos terços de les memòries USB venudes a eBay contenien informació personal. Van comprar 100 d’aquestes memòries al seu país i unes altres als Estats Units a la coneguda plataforma de venda en línia, i van trobar-hi de tot, des de fotos de nus a documents de feina, passant per declaracions de la renda. Si no estem convençuts que les eines d’esborrament hagin fet bé la seva feina, podem destruir el disc dur. Es pot incinerar -hi ha empreses que s’hi dediquen-, destrossar amb un martell o foradar-lo amb un ganivet per deixar-lo inservible.

Tancar la sessió dels nostres comptes

Un missatge molt habitual per a algú que treballa en una oficina és el que surt a la pantalla de l’ordinador quan acabem la jornada: ‘tanca la sessió abans d’apagar-lo’. Això s’hauria de fer amb tots els comptes que fem servir en el giny del qual volem prescindir. D’aquesta manera, si es reciclen, l’usuari nou no podrà fer servir els nostres comptes. «I també amb els comptes en línia, tot i que no sempre és fàcil», destaca el professor Jacob.

Ull amb els programes utilitzats

Si hem comprat algun programa, segurament el voldrem continuar fent servir en el giny nou. Al cap i a la fi, hem pagat pel seu ús. El programari hauria de tenir informació -si no, es pot consular al web- per saber com desactivar-lo i passar-lo al dispositiu adquirit.

Extreure la targeta SIM o SD

La targeta SIM -sigles de Subscriber Identity Module- és una petita targeta amb un xip adherit que és el que emmagatzema el nostre número de telèfon i les claus d’usuari amb la companyia telefònica a la qual estem abonats. Si mantenim el mateix número, hauríem de fer-la servir en el dispositiu nou o transferir-la segons com sigui el dispositiu o si admet algunes de les seves variants com ara la MicroSIM, la MiniSIM o la NanoSIM. En cas contrari, l’hauríem de destruir. I si el telèfon mòbil té memòria SD, l’hauríem de retirar.