Cada vegada hi ha més delinqüents que es colen a les nostres xarxes per robar dades o buidar-nos el compte corrent.

Les xarxes socials s’han convertit en la pedra angular dels nostres telèfons intel·ligents. Segons estima el web Statista, congreguen un total de 4.500 milions d’usuaris (més de la meitat de la població mundial), que passen una mitjana d’entre dues i tres hores interactuant amb les publicacions dels altres. En aquest context els ciberdelinqüents han trobat el brou de cultiu perfecte per cometre les seves malifetes, només cal fer-se passar per un d’aquests seguidors per entabanar les seves víctimes.

Ho veiem cada dia: adolescents i gent gran que reben notificacions d’amistat de desconeguts, que les accepten sense sospitar que acaben de caure a les xarxes d’algun estafador. D’aquesta manera comencen unes converses que en molts casos acaben amb comptes bancaris plomats i amb imatges íntimes del menor distribuïdes per tot Internet, a través de les xarxes de pederàstia.

De la mateixa manera que estem ensenyant als nostres pares i avis a no fer cas dels missatges d’auxili que omplen el WhatsApp des de fa temps (on el destinatari es fa passar per un familiar que necessita diners), és important que els conscienciem sobre les anomenades amistats falses a les xarxes socials.

«Malgrat que totes les plataformes de xarxes socials estan millorant en l’eliminació de perfils i comptes fraudulents, el gran volum d’usuaris globals, la naturalesa dinàmica del contingut generat pels usuaris i l’agilitat dels actors maliciosos fan que la vigilància d’aquestes plataformes sigui extremadament desafiant per als proveïdors. Per aquests motius, és important que els usuaris estiguin atents i prenguin mesures per evitar caure a les trampes preparades pels ciberdelinqüents», explica Josep Albors, director de Recerca i Conscienciació de la firma de ciberseguretat ESET.

Els senyals que ens han de fer sospitar

ESET enumera diversos senyals pels quals es detecta aquests falsos amics, tant si els hem afegit per error com si ens tempten a través de missatges directes o veiem que interactuen amb les publicacions dels nostres amics i familiars (cosa que ens permetria avisar-los):

• Un perfil inusual: Si la biografia del contacte inclou oracions incongruents, errors d’ortografia o sembla copiada d’un altre lloc, probablement es tracta d’un «bot» o perfil automatitzat, dissenyat per sostreure dades.
• Declaracions d’amor: Has començat a parlar amb algú i sembla que la cosa va sobre rodes ràpidament fins que us veieu immersos en converses romàntiques durant hores? Al darrere hi pot haver un estafador de l’amor, que no tardarà a demanar-te diners a manera de «préstec». En aquest sentit, l’ESET recomana buscar la imatge de perfil del subjecte a Google per detectar si es tracta d’una persona real o està suplantant algú.
• El nombre de seguidors: Si el nostre amic nou segueix moltíssima gent però té un nombre de seguidors realment minso, el més probable és que només busqui difondre contingut brossa. Aquesta mena d’usuaris són comuns a les xarxes com ara Instagram.
• Una cara familiar: Els delinqüents acostumen a revisar el nostre llistat d’amics i descarregar les seves fotos per apropiar-se-les. Tot seguit ens escriuen fent-se passar per ells per demanar «un favor», cosa a la qual molts acaben picant. El millor en aquests casos és posar-se en contacte amb l’amic en qüestió per una altra via (trucada telefònica, WhatsApp…) i confirmar que la petició és real.
• Missatges privats: Els apartats de missatges de Facebook, X o Instagram són l’espai preferit dels estafadors per llançar els seus hams. Si rebem algun «privat» d’algun contacte recent i conté alguna mena d’oferta acompanyada d’un enllaç, la lògica diu esborrar la conversa i bloquejar el remitent ipso facto.
• Marca de verificació: Sovint ens sorprenem quan una senyora d’Alacant assegura que està parlant amb en Brad Pitt, i que li ha fet préstecs perquè estava sense xavalla. I passa el mateix amb diferents institucions i empreses, de les quals hem de dubtar si els seus perfils no disposen del senyal de verificació (generalment un «tick» blau) que concedeixen els responsables de les diferents xarxes socials. 
• Comentaris insistents: Si veiem que un perfil publica el mateix comentari en diverses publicacions d’amics, de manera insistent, la probabilitat que es tracti d’un bot és del 100 %. Especialment, si ho fa durant uns dies i després abandona l’activitat a la plataforma de torn.
• Duros a quatre peles: Si la teva amiga Raquel, aquella que té una foto amb cara simpàtica, t’assegura que ha guanyat un robot de cuina per haver fet una enquesta (o qualsevol altra tasca senzilla que requereixi fer clic en un enllaç), cal fugir-ne. A Internet ningú no regala res.
• Mestres de la disfressa: A vegades passa que afegim algú a les nostres xarxes i durant els mesos següents canvia la seva foto de perfil i nom d’usuari. Moltes vegades no ens n’adonem fins que ens estranya seguir aquella persona, arran de llegir el comentari que ha deixat en una de les nostres publicacions (generalment sense cap relació amb la fotografia o l’estat en si). Com a la vida real, canviar l’aparença permet als ciberdelinqüents continuar operant sense aixecar sospites.

Com denunciar un compte fals

Totes les xarxes socials disposen de mecanismes per denunciar aquests comptes fraudulents si és que els aconseguim identificar. A Facebook hem de clicar els tres punts que apareixen sota les fotos de perfil i tot seguit triar «Cercar ajuda o informar-ne». A través d’aquest enllaç també podem informar sobre els impostors.

A Instagram farem una cosa similar: clic als tres punts al costat del nom de l’usuari i triar «Denunciar» al desplegable. Igualment, trobem una adreça habilitada per alertar de qualsevol suplantació d’identitat.

I si som usuaris d’X, només cal accedir al seu Centre d’Ajuda, on figura l’apartat «Contingut brossa i comptes falsos».

En qualsevol cas, conclou Albors, «L’antídot més efectiu que tenim per combatre la presència de seguidors fraudulents a les xarxes socials consisteix a mantenir els nostres perfils privats i fer una recerca exhaustiva abans d’acceptar qualsevol sol·licitud de seguiment.»