La gestió interna del trànsit de xarxa és un dels pilars de la seguretat informàtica a qualsevol empresa. Tot i que la majoria d’incidents s’associen a amenaces externes, hi ha riscos menys visibles que es produeixen dins de la pròpia infraestructura i que poden comprometre operacions essencials.

Un dels més delicats és la manipulació o la suplantació d’adreces IP internes, un fenomen que altera la identitat real d’un dispositiu dins de la xarxa i genera conseqüències difícils de detectar en una primera revisió.

A diferència dels atacs que arriben des de l’exterior, aquest tipus de vulneració té la particularitat de recolzar-se en el coneixement de l’estructura interna de l’empresa.

Es pot produir quan un usuari amb accés a la xarxa modifica l’adreça assignada al vostre equip o quan un actor malintencionat aprofita configuracions febles per introduir trànsit fraudulent.

Aquestes accions es camuflen amb facilitat en entorns on hi ha un volum elevat de connexions simultànies i on el control de l’accés no està totalment automatitzat.

Què implica una manipulació interna d’adreces

Quan un dispositiu suplanta la identitat d’un altre, es trenquen immediatament els mecanismes que identifiquen cada equip dins de la xarxa.

Les adreces IP funcionen com a punt de partida per configurar permisos, polítiques d’accés, filtres i rutes internes.

Si algú modifica manualment aquesta identitat, podeu entrar en zones per a les quals no teniu autorització.

Aquest tipus d’activitat afecta servidors, emmagatzematge compartit i aplicacions que donen suport a la segmentació per protegir informació delicada.

L’alteració d’una adreça IP interna també interfereix en els registres d’auditoria, cosa que complica atribuir responsabilitats i reconstruir el recorregut d’un incident.

Com es produeix aquest tipus de vulneració

La suplantació pot sorgir quan un usuari estableix manualment una adreça que hauria d’estar assignada a un altre equip.

També passa quan s’intercepten respostes del servidor DHCP, cosa que permet que un atacant s’adjudiqui adreces privilegiades. En xarxes de mida gran on no s’han configurat adequadament els límits de broadcast, aquesta tècnica aconsegueix confondre els dispositius que depenen d’aquest servei.

La situació s’agreuja en escenaris on els accessos es basen en la confiança implícita entre equips sense capes addicionals de verificació. L’absència de segmentació és un altre factor decisiu que obre la porta a moviments laterals sense supervisió.

Conseqüències per a l’empresa

L’alteració il·legítima d’adreces internes pot interrompre serveis essencials o desviar dades cap a dispositius no autoritzats. Un atacant que imita un servidor legítim pot rebre informació destinada a processos crítics o provocar errors que afectin la producció.

Aquestes accions alteren el funcionament d’aplicacions internes, generen pèrdues de temps i obliguen a revisar cada connexió sospitosa. Quan aquest tipus d’activitat es prolonga durant dies, s’acumulen registres inconsistents que poden induir decisions equivocades.

La manca de coherència en la identitat dels dispositius afecta el rendiment global, interromp fluxos de treball i debilita la confiança entre usuaris i administradors.

Mesures per evitar alteracions d’identitat a la xarxa

Una manera eficaç de reduir aquest risc és adoptar controls que vinculin la direcció concedida a cada dispositiu amb la identitat física. Les xarxes que integren autenticació prèvia a l’accés impedeixen que un usuari pugui sol·licitar adreces aleatòries.

També és fonamental limitar l’espai d’adreces que el servidor DHCP pot assignar i registrar cada concessió juntament amb la marca temporal per detectar canvis inesperats.

La segmentació redueix la superfície exposada perquè restringeix l’abast de qualsevol intent de suplantació.

El monitoratge continu és un altre recurs decisiu, ja que permet identificar anomalies als patrons habituals del trànsit intern.

La importància del control i la visibilitat

Comptar amb eines que analitzin en temps real el comportament de la xarxa permet detectar alteracions en el moment que es produeixen.

Els sistemes que identifiquen discrepàncies entre l’adreça IP assignada i l’adreça associada proporcionen una capa addicional de verificació difícil d’esquivar.

La visibilitat sobre els fluxos interns revela intents d’assumir identitats que no corresponen, cosa que ajuda a tallar aquests moviments abans que generin danys.

I, és clar, la formació del personal tècnic també hi juga un paper essencial, perquè permet reconèixer símptomes primerencs d’activitat irregular i facilita una resposta ràpida davant de qualsevol incident.