En el Dia de l’Internet Segur, organitzacions com ara Save the Children i Unicef ​​proposen alternatives al veto de les xarxes socials per a menors de 16 anys. Fomentar l’autoregulació, establir rutines sense pantalles i ensenyar el funcionament de la IA són clau per a les famílies.

Mentre els països debaten si prohibeixen completament els comptes en xarxes socials per a menors de 16 anys, les organitzacions de defensa de la infància i les empreses tecnològiques plantegen formes de mantenir fora de perill sense desconnectar-los de les aplicacions que més els agraden.

Des dels controls parentals fins a les rutines sense pantalles i la comprensió de com funciona la intel·ligència artificial (IA), hi ha mesures pràctiques que les famílies poden adoptar per protegir els seus fills a Internet.

Establir rutines sense pantalles

La majoria de les grans plataformes de les xarxes socials, com ara Instagram, TikTok i YouTube, ja ofereixen controls parentals per gestionar el temps que els menors passen connectats.

A TikTok, els pares poden fixar límits diaris de temps de pantalla, mentre que YouTube permet programar notificacions i recordatoris com ‘fes una pausa’ o ‘és hora d’anar al llit’.

Tot i això, la Comissió Europea ha advertit que aquestes funcions, sobretot a TikTok, poden no ser suficients per si soles per limitar de manera efectiva el temps que els menors passen en línia.

S’anima als pares que vagin un pas més enllà i ajudin els seus fills a desenvolupar la seva pròpia autoregulació del temps a Internet mitjançant rutines estables, aconsella l’organització no governamental britànica Save the Children.

Save the Children anima a establir moments sense tecnologia, com sopars sense mòbils o temps a l’aire lliure, perquè poden reduir l’estrès dels adolescents i els problemes de son.

Els pares també haurien de revisar la configuració de privadesa tant del dispositiu del menor com dels seus comptes a les xarxes socials, de manera que es redueixi al mínim la recopilació de dades, segons l‘Unicef.

També és fonamental donar exemple amb un comportament positiu a Internet, perquè els menors sàpiguen com interactuar amb respecte i evitar continguts poc ètics o nocius, va afegir l’organisme de l’ONU per a la infància.

Aprendre sobre la IA

Els pares haurien d’explicar als fills com funcionen els algorismes, com reconèixer la desinformació i com es dissenya el contingut per captar la seva atenció, assenyala Save the Children.

OpenAI, l’empresa darrere de Chat GPT, proposa ensenyar als menors a fer servir la IA com una aliada i no com un substitut de les pròpies idees o experiències. «La IA és molt bona generant idees, però no té la teva experiència vital, les teves relacions ni tot el context», assenyala una de les guies.

«Els adolescents haurien de verificar allò que els ofereix la IA i contrastar les respostes que els dóna el ChatGPT amb pàgines web de confiança», va afegir OpenAI. L’empresa afegeix que els menors han d’aprendre a reflexionar sobre les fonts en què es basa el Chat GPT per elaborar les respostes.

Els pares també poden explorar les pàgines i aplicacions que fan servir els fills per identificar on apareix contingut generat per IA, segons l’organització benèfica britànica National Society for the Prevention of Cruelty to Children (NSPCC).

Ensenyar els fills a reconèixer el contingut nociu

Els menors necessiten aprendre a identificar com és el contingut nociu i a demanar ajuda si es troben amb ell, segons Save the Children. Entre els riscos en línia per als joves hi ha el contacte no desitjat amb desconeguts, l’exposició a material inapropiat o pertorbador, la pressió per una imatge corporal distorsionada i la cerca compulsiva d’interaccions i comentaris, adverteix la NSPCC.

L’organització recomana ensenyar als adolescents a fer servir les eines de bloqueig i denúncia i animar-los a explicar el que ha passat a un adult de confiança quan visquin alguna cosa perjudicial a Internet.

Per a afavorir una comunicació oberta, els pares haurien de mantenir converses informals periòdiques sobre les experiències digitals dels seus fills, fins i tot si ells no se senten còmodes iniciant aquestes xerrades.

La NSPCC suggereix plantejar amb regularitat preguntes com «Has vist alguna cosa a Internet que t’hagi incomodat?» o «Amb qui xateges a Internet?» perquè els menors se sentin acompanyats.