L’Agència Europea de Ciberseguretat (ENISA) treu el cap al futur de la mà de la criptografia quàntica. Podem integrar algorismes postquàntics en els protocols existents? Es poden dissenyar nous protocols entorn de sistemes postquàntics? Quin és el paper del doble xifrat i les dobles signatures? Quins canvis imposaran els nous algorismes postquàntics als protocols existents? Aquestes són només algunes de les preguntes que pretén respondre l’últim informe publicat per ENISA sota el títol Criptografia postquàntica: estudi d’integracions. Un plec que pretén aprofundir en les possibilitats de futur que brinda la criptografia quàntica en matèria de ciberseguretat, el “nou repte” del demà segons diversos experts.

En aquest escenari cal destacar que la transició a la criptografia postquàntica (PQC) no acaba amb la selecció i estandardització dels algorismes postquàntics. També es requereix la integració amb els sistemes i protocols existents. Com a conseqüència l’informe posa l’accent en la necessitat de recórrer a proves de futur per a l’adquisició de coneixements que no es limitin a estàndards externs.