Fa uns dies assenyalàvem que la computació quàntica avança a passes de gegant i transformarà el panorama tecnològic i de ciberseguretat. I és que la computació quàntica té un potencial revolucionari. S’espera que canviï la vida tal com la coneixem, i el 56 % dels professionals de ciberseguretat i TI l’acull favorablement com una oportunitat per als negocis. L’Estudi de ISACA Quantum Poll Poll 2025 elaborat per ISACA, arriba a aquesta conclusió, tot i que va revelar que, malgrat l’optimisme generalitzat sobre el seu potencial revolucionari (el 44 % creu que la computació quàntica generarà innovacions revolucionàries), els professionals de TI tenen preocupacions clares sobre aquesta i el risc que representa.

Més de dos terços (67 %) anticipen que la computació quàntica podria augmentar o modificar els riscos de ciberseguretat durant la pròxima dècada, mentre que el 40 % creu que té el potencial d’alterar els models de negoci existents. I encara pitjor, al 67 % el preocupa que trenqui el xifratge actual d’Internet abans que les plataformes implementin completament la nova criptografia postquàntica.

Chris Dimitriadis, director d’estratègia global d’ISACA, va afirmar: «Atesos els avenços i descobriments quàntics recents, podem esperar que la computació quàntica estigui present a les nostres plataformes i tasques quotidianes en els pròxims anys. Si bé això presentarà grans oportunitats d’innovació en diverses indústries, sorgeixen riscos de ciberseguretat importants, tant en termes de la computació quàntica aïllada com amb l’auge de la IA quàntica. Per exemple, la criptografia és present a totes les empreses, indústries i sectors, i la computació quàntica té el potencial de trencar els protocols criptogràfics que utilitzem, cosa que inutilitza serveis simples. Alhora, la computació quàntica transformarà substancialment la IA en potenciar les seves capacitats, juntament amb els riscos associats».

La computació quàntica és una preocupació clara

Tot i això, les organitzacions no s’estan preparant malgrat l’impacte esperat de la computació quàntica. Si bé la computació quàntica és clarament una preocupació per a una gran proporció de professionals de TI, només el 4 % va afirmar que la seva organització compta amb una estratègia definida de computació quàntica.

A més, més de la meitat (52 %) va indicar que la seva organització no ha integrat la computació quàntica a la seva estratègia o full de ruta formal, i que actualment no planeja fer-ho. Un 40 % addicional de professionals de TI i cibernètics informen que la seva organització encara no ha considerat implementar criptografia postquàntica.

Cal prioritzar les habilitats quàntiques

A més de la manca d’una estratègia quàntica, hi ha un nivell d’alfabetització quàntica baix a les empreses. Només el 2 % està totalment d’acord que comprèn bé les capacitats de la computació quàntica, i només el 5 % comprèn bé els nous estàndards de criptografia postquàntica del NIST, tot i que el NIST fa més de 10 anys que hi treballa.

Aquesta bretxa en l’alfabetització posa de manifest la preparació insuficient de les organitzacions per a l’arribada de la computació quàntica i la manca d’habilitats necessàries per protegir el negoci de les amenaces emergents i complir les noves regulacions. Els governs estan començant a actuar.

L’estratègia quàntica del govern espanyol, una oportunitat clau

Espanya va presentar dijous passat, 26 d’abril, la seva Estratègia de Tecnologies Quàntiques 2025-2030. A través d’ella, l’executiu destinarà 808 milions d’euros i preveu atraure 700 milions d’inversió més. Amb aquesta iniciativa, el govern espanyol busca consolidar els avenços, accelerar el ritme a la cursa tecnològica i amplificar-ne l’impacte. Però cal anar encara més lluny per comptar amb una força laboral qualificada que estigui preparada per arribar a la computació quàntica.

L’estudi d’ISACA revela que aquesta aposta pública arriba en un moment crucial: hi ha una clara dissonància entre la consciència del risc quàntic i la manca d’acció del sector privat. Aquesta estratègia representa una oportunitat sense precedents per reduir aquesta bretxa, impulsar la formació i accelerar l’adopció de tecnologies postquàntiques a les organitzacions.

Segons Ramsés Gallego, president del capítol de Barcelona per a ISACA: «Lamentablement, el teixit empresarial espanyol no està preparat per als reptes que suposa la computació quàntica. Es tracta d’una tecnologia tremendament disruptiva, amb un impacte inequívoc en la manera com creem, protegim i emmagatzemem les dades. En aquest sentit, l’anunci fet pel govern espanyol, d’una estratègia nacional de ciberseguretat associada a la computació quàntica (i, encara més, treballant amb les autonomies), és el camí que han de seguir Espanya i Europa en general per abraçar aquestes tecnologies disruptives.»

Per a Chris Dimitriadis: «Com a societat que depèn en gran mesura dels sistemes digitals, és imperatiu que ens prenguem això de debò. Les organitzacions han d’assegurar-se de planificar a partir d’ara com podrien ser les seves operacions en un món postquàntic, mentre segueixen desenvolupant una força laboral amb capacitació integral en IA. Simplement, no es poden permetre posposar aquesta preparació global, i posar en risc l’estabilitat de la mateixa economia global. Ens cal construir una força laboral amb una capacitació integral en quàntica (i continuar-ho fent per a la IA) i després crear un pla per a la transició a l’era postquàntica, que permeti l’adopció segura d’aquestes tecnologies emergents, perquè puguem gaudir dels beneficis de la innovació de manera segura.»