El príncep nigerià et coneix cada dia millor
03/08/2022
Si hi ha un esquema clàssic d’estafa vigent durant dècades i que ha sabut adaptar-se a la perfecció a la proliferació d’Internet, sens dubte aquest és el de la carta nigeriana. Amb precedents (analògics, per descomptat) que daten de principis del segle XX, com l’estafa de l’enterrament, la tècnica basada en el fet que la cobdícia ens faci desactivar els filtres de seguretat sempre s’ha mostrat efectiva. Qui no voldria rebre, de sobte, una fortuna? La clau es troba en, fins a quin punt, estem disposats a enganyar-nos a nosaltres mateixos desitjant que la possibilitat sigui real.
Des dels primers temps del spam, els ciberdelinqüents van començar a explorar la versió digital d’aquesta mena d’enganys, sempre amb el referent de la carta nigeriana, però amb múltiples variacions sobre aquest model. Des del capità militar a l’Iraq fins a la núvia eslava, tots empren reclams excepcionals a canvi d’una petita inversió en paga d’impostos, taxes, bitllets d’avió, etcètera. El resultat? En tots els casos és el mateix, la desaparició absoluta després de fer els pagaments requerits, i la sensació primer d’incredulitat i després de vergonya per haver caigut en el parany.
Obtingui les imatges en els següents enllaços:
