Els fraus a les xarxes s’han multiplicat en els últims mesos per la manca de moderació a X i per l’ús de la intel·ligència artificial

Cap presentadora de TVE està promocionant una “superplataforma” de Repsol per invertir-hi diners. Tanmateix, un vídeo que mostra la periodista Marina Ribel durant un informatiu ha circulat aquests últims dies a les històries d’Instagram de diversos usuaris. La presentadora està a l’estudi del Canal 24 Horas mentre, aparentment, llegeix una de les notícies del dia: “La companyia Repsol ha anunciat la creació d’una superplataforma nova gràcies a la qual ara qualsevol espanyol pot oblidar-se completament de treballar.” A sota, un rètol explica les condicions econòmiques del negoci: si s’inverteix 250 euros inicials es poden aconseguir 1.500 euros al dia i més de 25.000 al mes.

Es tracta d’una estafa feta amb intel·ligència artificial. “Em va semblar una notícia abstrusa per a un canal de notícies seriós, per això em vaig fixar més en les imatges. Aleshores em vaig adonar que era un vídeo hipertrucat , però la veu era igual que la de la presentadora”, explica per telèfon la Marián Sánchez, creadora de continguts de 41 anys, que al seu compte d’Instagram alerta amb freqüència sobre aquesta mena d’estafa. Quan va intentar fer clic a l’enllaç que apareix a la part inferior de les històries, s’obria una pestanya amb el logo i la gràfica que té el diari El Mundo al seu web. La notícia falsa era la mateixa que s’anunciava al vídeo, però el domini no era el del diari que fingia ser. “Ho he denunciat immediatament, però ja era tard. El mateix dia m’he trobat tres altres casos similars, amb diferents personatges públics”, afegeix Sánchez.

Aquesta mena d’estafes han omplert les xarxes socials en els últims mesos. A finals d’any, era impossible navegar a X (abans Twitter) sense trobar-se amb publicacions, suposadament de diferents diaris, entre ells també EL PAÍS, amb les fotos de famosos als quals els atribuïen frases que mai no havien dit. “Martiño Rivas va sorprendre tothom a l’estudi en revelar com està guanyant un extra de 120.000 euros cada mes”, era el titular d’una d’aquestes notícies que va rebre 2,2 milions d’impressions a X el novembre. A la xarxa social, hi apareixia una foto de l’actor durant una entrevista a El Hormiguero, però en obrir l’enllaç s’arribava a una pàgina falsa amb l’aparença d’EL PAÍS, on una empresa estatunidenca intentava vendre criptomonedes. “El lloc web oficial de Quantum AI afirma que pot generar guanys elevats per a qualsevol usuari mitjançant l’execució d’un algoritme de comerç únic. Aquest algoritme permet a l’usuari comerciar automàticament amb Bitcoin i altres criptomonedes”, diu més endavant l’article fals signat per un redactor del diari.

Entre els afectats hi ha actors i presentadors com ara David Broncano, Pablo Motos, Susana Grisso, Alberto Chicote o Antonio Resines, que hauria arribat a protagonitzar vídeos falsos en què se li simula la veu per recomanar aquest tipus d’inversions, a més d’apropiar-se de la identitat de mitjans de comunicació espanyols per obtenir les dades i els diners dels inversors. “En línies generals, estem identificant un augment de publicacions la finalitat de les quals és desinformar. Però segurament l’aspecte més problemàtic és l’aparició dels hipertrucatges, perquè són més difícils d’identificar. És molt fàcil caure víctima d’aquestes estafes que cada vegada són més sofisticades”, recalca Ruth García, tècnica de Ciberseguretat per a la Ciutadania de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) espanyol.

Des d’aleshores, aquest diari ha recopilat i denunciat més d’un centenar de publicacions d’aquest gènere. En alguns casos, es tracta de fotos de famosos a programes diferents de televisió que asseguren haver trobat la manera de guanyar diners fàcilment, i que redirigeixen a pàgines falses de diaris. En algunes ocasions, l’enllaç comença amb una notícia real, però al cap de poques hores l’URL és substituïda per la d’un web fraudulent. A vegades es tracta de perfils de perruqueries, de venda de productes de gènere variat, o influenciadors de viatges. En tots els casos, són comptes que han estat creats recentment, amb a penes seguidors i que paguen pels serveis prèmium d’X (que permeten, entre altres coses, obtenir el check blau i guanyar diners amb les visualitzacions de les seves publicacions).

Sense moderació a X

L’estratègia de suplantar mitjans de comunicació i falsificar una de les seves notícies es va popularitzar durant el boom de les criptomonedes. Al Twitter d’Elon Musk, que va comprar la xarxa social fa més d’un any, aquesta estafa ha trobat el brou de cultiu perfecte per tornar a proliferar. Acabat d’arribar, l’empresari va acomiadar massivament els moderadors de continguts, i alhora va readmetre aquests perfils que havien estat expulsats per discurs d’odi i difusió de notícies falses. Arran d’aquestes decisions, moltes firmes reconegudes van suspendre la seva publicitat a la plataforma o la van reduir dràsticament, amb la qual cosa van deixar espai per a altres anunciants, que han omplert la xarxa social amb campanyes que promocionen estafes.

Tot i que ja no es troben amb la mateixa freqüència que fa uns mesos, aquesta mena de publicacions continua circulant de manera notòria.  Fins i tot després que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) espanyola anunciés una investigació a la plataforma d’Elon Musk per publicitat d’entitats fraudulentes, com que no comprova “que l’anunciant disposa de la llicència per oferir serveis d’inversió i que no està advertit com a paradeta financera o entitat pirata”, com va explicar en un comunicat.  A més a més, el supervisor del mercat espanyol va incloure a la seva circular de paradetes financeres diverses adreces web de Quantum AI, la firma que feia servir sense autorització imatges d’actors i captures falsificades del web d’EL PAÍS per promocionar-se.

“Es tracta de campanyes cícliques, que estan dins l’esquema de les inversions falses. Ara mateix és l’estafa més gran en circulació, i la duen a terme grups criminals molt organitzats i seriosos”, reconeix Alberto Redondo, cap del grup de ciberintel·ligència criminal de la Guàrdia Civil espanyola. L’estafa consta de fases diferents. En un primer moment, hi ha un grup que s’ocupa de buscar víctimes, i les enganxa a través de les xarxes socials amb promeses falses d’inversió. Després d’accedir a cedir les seves dades per procedir a la compra suposada de criptomonedes, hi ha un altre grup que comença a recopilar aquestes dades delicades per vendre-les a plataformes externes.

“En alguns casos, arriben fins i tot a suplantar la seva identitat, amb tots els riscos que en comporta”, afegeix Redondo. Sortir d’aquesta xarxa és complicat, perquè cada vegada que les víctimes intenten retirar la seva inversió, els estafadors intenten convèncer-los que no és un bon moment i que l’ideal seria invertir més. “Quan finalment s’adonen que han estat estafats i ho denuncien, recuperar els diners perduts és impossible, perquè aquestes empreses desapareixen”, explica.