Europol va anunciar dilluns la retirada d’una xarxa de frau d’inversió en criptomoneda que va rentar 460 milions d’euros (540 milions de dòlars) de més de 5.000 víctimes a tot el món.

L’operació internacional, amb el nom en clau Operació Borrelli, va ser duta a terme per la Guàrdia Civil espanyola, juntament amb el suport de les autoritats policials d’Estònia, França i els Estats Units. L’Europol va dir que la investigació sobre el grup criminal va començar el 2023.

A més, els cinc presumptes sospitosos de l’estafa de la criptomoneda van ser detinguts el 25 de juny de 2025. Tres de les detencions van tenir lloc a les Illes Canàries, mentre que els altres dos sospitosos van ser detinguts a Madrid.

«Per dur a terme les seves activitats fraudulentes, els líders de la xarxa criminal, presumptament, van fer servir una xarxa d’associats repartits per tot el món per recaptar fons mitjançant retirades d’efectiu, transferències bancàries i criptotransferències”, va dir l’Europol. 

Aquests tipus d’estafes sovint segueixen un patró conegut com a confiança en criptomoneda o esquer romàntic (abans «escorxament de porcs»), on els estafadors lentament construeixen la confiança amb les víctimes durant setmanes o mesos, sovint mitjançant aplicacions de cites o xats amistosos, abans de convèncer-los d’invertir en plataformes criptogràfiques falses. Entre bastidors, els estafadors fan servir trucs d’enginyeria social, com ara taulers de control de comerç falsos i converses amb guió, per mantenir la il·lusió. Un cop dipositats els diners, es mouen entre diversos comptes en un procés anomenat estratificació, cosa que dificulta el seguiment de les autoritats.

Es creu que els ciberdelinqüents han establert una xarxa d’empreses i bancs amb seu a Hong Kong. Els fons obtinguts il·lícitament es mouen a través d’un entramat complex de passarel·les de pagament i comptes d’usuari a nom de diverses persones i en diferents plataformes d’intercanvi.

El desenvolupament arriba poc després que el Departament de Justícia dels Estats Units (DoJ) hagi arxivat una denúncia de confiscació civil que busca recuperar més de 225 milions de dòlars en criptomoneda vinculada a les estafes de confiança de criptomoneda (també conegut com a esquer romàntic) que es duen a terme des del Vietnam i les Filipines.

Europol va descriure «l’escala, la varietat, la sofisticació i l’abast» d’aquestes operacions de frau en línia com a «sense precedents» i que estan de camí de superar el crim greu i organitzat, gràcies a l’augment de l’adopció de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA).

«La integració de la intel·ligència artificial generativa per part de grups criminals transnacionals implicats en el frau cibernètic és una tendència complexa i alarmant observada al sud-est asiàtic, i que representa un multiplicador poderós de forces per a activitats delictives.» va dir John Wojcik, analista regional de la UNODC, a finals de l’any passat.

Segons un informe de l’INTERPOL de la setmana passada, els informes de ciberdelinqüència representen més del 30 % de tots els delictes denunciats a l’Àfrica occidental i oriental. Això incloïa estafes en línia, programari de segrest, compromís de correu electrònic empresarial (BEC) i sextorsió digital.

«El ciberdelicte segueix superant els sistemes legals dissenyats per aturar-lo», va dir l’INTERPOL, i afegeix, «el 75 % dels països enquestats van dir que els seus marcs legals i la seva capacitat de processament necessitaven millores.»

Una part del que fa que aquest tipus de frau sigui tan difícil de combatre és la manera com els delinqüents exploten les llacunes legals i les lleis internacionals fragmentades. Molts estafadors ara utilitzen identitats sintètiques (persones falses creades amb dades robades o generades per IA) per registrar comptes o llogar l’accés bancari. També recluten mules financeres per moure diners, sovint sense que s’adonin que formen part d’un delicte.

Per tirar endavant aquestes operacions de frau d’inversió, gent inconscient d’Àsia i Àfrica es veu atreta al sud-est asiàtic amb oportunitats laborals lucratives i les detenen amb força dins de «complexos d’estafa» gestionats per grups transnacionals de crim organitzat originaris de la Xina.

Amnistia Internacional ha identificat fins a 53 complexos d’estafa a Cambodja, on l’organització sense ànim de lucre va dir que «s’han produït o continuen produint-se abusos contra els drets humans, inclosos el tràfic de persones, la tortura i altres maltractaments, el treball forçat, el treball infantil, la privació de llibertat i l’esclavitud.»

Moltes de les persones obligades en aquests complexos d’estafa se’ls va prometre originalment treballs tecnològics o de vendes a l’estranger. Un cop arriben, els prenen el passaport i es veuen obligats a estafar els altres sota amenaces de violència o deutes.

L’any passat, l’Institut de la Pau dels Estats Units va revelar que s’estima que el rendiment de l’estafa cibernètica supera els 12.500 milions de dòlars anuals a Cambodja, la qual cosa suposa la meitat del producte interior brut (PIB) formal del país.

L’operació il·legal ha tingut tal impacte que l’ambaixada de l’Índia a Cambodja té una advertència destacada al seu lloc web que insta els ciutadans a vigilar de no caure en mans de traficants d’éssers humans amb l’excusa de llocs de treball ben remunerats, i afirmen que els sol·licitants de feina es veuen obligats a dur a terme estafes financeres en línia i altres activitats il·legals.

Un  informe recent de ProPublica afegeix més context a l’activitat criminal que els  canals i grups de Telegram en xinès pels quals anuncien als estafadors la possibilitat de llogar comptes bancaris nord-americans a Bank of America, Chase, Citibank i PNC, que després fan servir per blanquejar els ingressos. Telegram ha començat a prendre mesures en alguns d’aquests canals.

Meta ha detectat i retirat uns set milions de comptes de Facebook associats a centres d’estafa a Àsia i Orient Mitjà des de principis del 2024, segons un comunicat compartit per l’empresa a l’organització de periodisme d’investigació.