No és inusual que funcionaris públics perdin el seu treball després de sofrir filtracions de gran repercussió. Però una altra cosa molt diferent és que empleats que no van ajudar deliberadament a intrusos a penetrar en els sistemes informàtics dels seus ocupadors siguin acusats d’alguna mena de delicte per una mera negligència en matèria de seguretat.

Això és exactament el que va ocórrer a finals de novembre, quan la fiscalia albanesa va sol·licitar l’arrest domiciliari de cinc funcionaris del departament d’informàtica de l’administració pública per no actualitzar el programari antivirus dels ordinadors públics.

Al juliol, Albània va sofrir un ciberatac que va deixar fora de servei molts dels llocs web i serveis en línia del govern. L’Agència Nacional per a la Societat de la Informació del país, coneguda com a AKSHI, va anunciar que s’havia vist obligada a tancar diversos sistemes informàtics governamentals fins que es poguessin “neutralitzar” els atacs. El govern dels Estats Units, Microsoft i l’OTAN van donar suport als esforços d’Albània per investigar i remeiar l’atac en els mesos següents.

Com a resultat de la recerca, tant el govern albanès com l’estatunidenc es van mostrar amb seguretat de saber a qui culpar de l’atac: l’Iran. Al setembre, el govern albanès va trencar els llaços diplomàtics amb l’Iran per l’atac i va ordenar al personal de l’ambaixada iraniana que abandonés el país, mentre que els Estats Units va emetre una declaració pública atribuint el ciberatac a l’Iran i expressant el seu suport a Albània.

Però llavors es van produir els arrestos domiciliaris.

Segons la fiscalia, “si aquests empleats haguessin actuat d’acord amb les directrius legals sol·licitant informació i actualitzant amb les darreres versions d’antivirus del sistema, llavors el virus que va entrar a l’administració s’hauria descobert a temps per poder neutralitzar-ho”.