Una nova legislació europea per combatre l’intercanvi de pornografia infantil requereix instal·lar software d’espionatge als dispositius mòbils.

Un recent marc legal a Europa per lluitar contra la distribució de material pornogràfic de menors exigeix la implantació de programes d’observació als dispositius mòbils. Aquesta situació ha generat indignació a més de 300 experts de diversos països, ja que, sostenen, amenaça amb la privacitat dels usuaris.

En aquesta línia, representants de seguretat de grans entitats del sector tecnològic i digital com ara Microsoft, Google o Meta van intervenir davant la comissió de recerca del Parlament Europeu per tractar el tema de l’espionatge mitjançant el programari Pegasus i a continuació, van recomanar a la Unió Europea una ampliació en les seves normes amb l’objectiu de reforçar la privacitat i la transparència davant aquesta mena de casos.

Els representants dels tres gegants tecnològics, a més de detallar les seves recerques en marxa i les mesures per protegir els seus clients d’aquesta mena de programes, van llançar una sèrie de recomanacions a les institucions comunitàries i als estats membres.

Per part de Kaja Ciglic, directora sènior de Diplomàcia Digital de Microsoft, destacava que seria interessant la millora de tot el que va des de proveïdors d’infraestructures crítiques a companyies en línia. No obstant, això no ajudaria a mantenir als usuaris més segurs sinó que dificultaria als atacants l’accés a les dades.

En la seva resposta a la pregunta de què pot fer la UE per prevenir aquests casos, Ciglic també va encoratjar als Estats Membres a no invertir en empreses que desenvolupin aquests programes espia i que el més idoni seria posar en marxa una legislació que augmenti la protecció de la privacitat i animi als usuaris a cercar en tecnologia amb aquest tipus de protecció en ment.

Posteriorment, el cap de Política de Ciberseguretat de Google, Charley Snyder, va subratllar que hi ha venedors que operen des de seus a la UE i, per tant, val la pena estudiar mesures perincrementar els requisits d’informació sobre ells.

Snyder, a més, va advocar igual que la seva companya de Microsoft, per explorar polítiques que per activa o per passiva impedeixin invertir en la indústria de l’espionatge o només es permeti quan existeixin controls adequats o certa transparència.

En la seva opinió, una altra manera d’actuar seria desplegar una espècie de compensacions per les víctimes d’aquesta mena d’activitats, així com que la Unió Europea utilitzi la seva posició en l’escena internacional per tal d’aconseguir més suport en la transparència i els controls.

Finalment, el director de Política de Seguretat de Meta, entitat propietària de Facebook, David Agranovich, va reprendre la proposta dels seus companys perquè els governs impedeixin les inversions en empreses d’espionatge sigui directament o sigui adoptant noves mesures.