La ciberseguretat i la psicologia troben el seu punt d’intersecció per analitzar els patrons de comportament dels hackers.

Fa uns dies, THE WALL STREET JOURNAL feia ressò de l’ús incipient de la psicologia en l’àmbit de la ciberseguretat als Estats Units. Els científics de l’OFFICE OF THE DIRECTOR OF NATIONAL INTELLIGENCE (IARPA) informaven que s’estan endinsant en el camp de la ciber-psicología per tal de predir i contrarestar el comportament i les activitats dels pirates informàtics. L’organització estatunidenca mira de cercar formes d’utilitzar les teories psicològiques per ser més eficaços a l’hora d’aturar-los.

Les darreres dades al respecte relaten que una figura professional amb formació en criminologia, psicologia i lingüística forense identifica els patrons de comportament tant dels atacants com de les víctimes.

Recerques de Ciberpsicología

És interessant destacar que des de la dècada dels setanta, el canvi tecnològic es va començar a enquadrar en estudis com Fundamentals of Cybernetics de Lerner (1972) o The Social Shaping of Technology de MacKenzie i Wajcman (1985). Aquests investigadors estaven interessats en els efectes socials de les innovacions tecnològiques. Lluny de concebre la tecnologia com una variable independent, aquest tipus d’enfocaments situaven el fenomen tecnològic en relació amb problemàtiques socials més àmplies.

L’any 1999, Ángel J. Gros-López, codirector de la revista TEKNOCULTURA i membre del CIBERSOMOSAGUAS RESEARCH GROUP publicava un article dedicat a la ciberpsicología, on aclaria que en la recerca es començava a apreciar una creixent preocupació per l’estudi de les relacions entre la tecnologia i la subjectivitat, la història de les tecnologies en el marc de la disciplina, la crisi del jo a la societat de la informació i, entre altres temes d’interès, els efectes neuropsicològics dels multimèdia, l’addicció a Internet i la fòbia als ordinadors.

En l’actualitat, diferents treballs de recerca, com els realitzats per la doctora Julie Ancis de la Universitat de Nova Jersey, ofereixen una visió general i una introducció a la disciplina de la ciberpsicología.

Què és la ciberpsicología?

Es pot definir la ciberpsicología com una àrea de la Psicologia que estudia la relació entre les persones i l’ús de la tecnologia, avaluant el seu impacte en la conducta humana. El seu objectiu és comprendre i prevenir trastorns psicològics, així com fomentar bones pràctiques a Internet. Com destaquen les últimes notícies, aquesta disciplina s’ha convertit en una eina important per prevenir els ciberatacs, ja que busca analitzar les motivacions dels hackers. La psicologia social estudia quins factors ens fan susceptibles de patir un ciberatac i com reforçar les nostres defenses en línia.

Des de la seva perspectiva com economista, Pablo Rodríguez Canfranc subratlla que cada vegada és més rellevant estudiar les motivacions i els comportaments que, com a usuaris, desenvolupem mentre emprem la tecnologia, alguna cosa que ja forma part de tots els aspectes de les nostres vides, especialment des de l’arribada dels telèfons intel·ligents que han permès que accedim a internet en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.

Els pirates informàtics utilitzen coneixements de psicologia social diàriament per aconseguir que la víctima caigui en el seu parany. Els seus correus de phishing solen jugar amb la reacció psicològica de la persona que rep el missatge, oferint algun avantatge o davant la por generada per un suposat problema. La psicologia es converteix, per tant, en una poderosa aliada de la ciberseguretat perquè ajuda a comprendre les motivacions i estratègies dels agressors, així com les pautes de comportament de les víctimes.

Tenint en compte que el món digital ha transformat com ens comuniquem i socialitzem cada dia, abordar el creixent interès de la psicologia per les noves tecnologies suposa una reflexió sobre la manera en què Internet s’ofereix cada vegada més com un dels principals mitjans de socialització.