Un suposat mail de Meta em convida a monetitzar 1.471 dòlars generats al meu compte i que «gràcies al rendiment del teu contingut fins ara i ja està disponible al teu panell de pagaments.»

Si la meva vida fos un poema, es titularia L’estafa que no s’atura, homenatge a Miguel Hernández, però també als ciberdelinqüents que, inassequibles al desànim, persisteixen en l’intent d’engany. No hi ha moment del dia (o de la nit) lliure a l’agenda d’aquests lladres. De veritat, no sé si els seus estratagemes són dignes d’elogi o mereixedors de figurar en alguna antologia del disbarat.

L’última (almenys en el moment que escric això) m’arriba des d’un compte més sospitós que un home amb abric a ple estiu pels carrers de Sevilla: fbmetaaccounts, al qual acompanyen uns dígits que prefereixo ometre.

Monetitzar el compte de Meta

El tema em va provocar mig somriure: Bones notícies -56DA3A. I El club de la comèdia al complet va envair el meu cor amb la lectura del missatge: 

«Benvolgut usuari: Tenim bones notícies: El teu compte Meta ha estat aprovat oficialment per a monetització. Això vol dir que ja pots començar a generar ingressos amb el teu contingut, per exemple, pujades de fotos, pujades de vídeos, transmissions en directe, anuncis in-stream, subscripcions de fans, contingut de marca, etc.»

I l’epístola virtual continuava:

«El teu compte de monetització Meta no només ha estat aprovat, sinó que ara tens $1,471.10 pendents i llestos per reclamar. Aquesta quantitat s’ha acumulat gràcies al rendiment del teu contingut fins ara i ja està disponible al panell de pagaments.»

Amb el seu enllaç per al cobrament

I en pla col·lega, em faciliten els passos que he de seguir. Es tracta de «fer clic» a un enllaç, que han anomenat, pedagògicament, Inicia sessió en la configuració de pagaments de la teva Meta. A mi això de Meta ja m’estava sonant a Vuelta Ciclista a Espanya.

Que macos. Em conviden a confirmar el mètode de pagament i reclamar els guanys, amb amabilitat i certa urgència: «Et recomanem que ho facis com més aviat millor per garantir un processament oportú. Si necessites ajuda per accedir al teu panell de pagaments o configurar retirades, som aquí per ajudar-te.»

«Gràcies», acaba la missiva del suposat centre de suport de Meta. Gràcies a vosaltres, companys, per posar a l’abast de la butxaca uns dòlars que segur que em serveixen per a la compra a l’Aldi. Tot gairebé bé.

El consell dels bancs

Casualitats de la vida: la perplexitat per l’enèsim intent d’engany cibernètic es veu amanida per l’arribada a les meves possessions dels consells de dos bancs importants per evitar que els pispes 4.0 pesquin al riu regirat de la ignorància.

La Caixa, per exemple, llança una sèrie d’advertiments:

• Diners fàcils? Podries estar col·laborant amb un frau. Si t’ofereixen diners per utilitzar el teu compte pot semblar inofensiu, però podries estar participant en un frau com a «mula bancària».
• No tot el que té cadenat és segur. Molts webs mostren un cadenat a la barra del navegador i això genera confiança, però no garanteix que sigui una pàgina legítima.
• Segur que els teus diners van on tu vols? Evita errors i fraus amb una eina de verificació del beneficiari. Abans d’enviar una transferència, podreu comprovar si el destinatari és realment qui creieu.

Banco Santander, per altra banda, ofereix als seus clients, una sèrie de recomanacions:

• Mai no et demanarem que comparteixis les teves contrasenyes o codis de seguretat (OTP).
• Els nostres correus electrònics aniran dirigits a tu amb el teu nom i no contindran enllaços ni fitxers adjunts.
• No facis clic a enllaços, arxius adjunts, ni enviïs les teves dades o codis rebuts per SMS o WhatsApp.
• Desconfia de missatges que t’indiquin fer trucades o enviar missatges a qualsevol número de telèfon diferent de l’oficial.

Arribo a una conclusió que em deixa certament preocupat: el cúmul d’advertiments suposa que els dolents són cada cop més convincents. Com si gaudissin de superpoders.