Les detencions d’aquests individus, utilitzats per les màfies per moure i blanquejar els diners, s’han disparat un 1.000% a Espanya. El 2023, van moure 5.000 milions de dòlars de fons il·lícits al nostre país.

A principis d’abril, la Policia Nacional va desmantellar a Lorca (Múrcia) un grup de ciberdelinqüents dedicats a executar estafes bancàries massives. Els estafadors enviaven SMS i correus electrònics a les víctimes alertant-les de càrrecs no autoritzats als seus comptes, per posteriorment fer-se passar per treballadors de l’entitat i aconseguir que els perjudicats els facilitessin les dades de les targetes bancàries.

El grup criminal estava liderat per un jove especialitzat en ciberestafes i vuit persones més que feien les funcions de mules, segons fonts policials. A canvi d’una compensació econòmica, aquestes persones obrien comptes bancaris al seu nom per rebre els diners de les víctimes i transferir-los després a altres comptes, molts a l’estranger. D’aquesta manera es blanquegen els ingressos procedents del delicte i es reintegren de nou al sistema financer. «El paper de les mules digitals és essencial en l’estructura del frau en línia, perquè permeten que els ciberdelinqüents amaguin la seva identitat, dificultin el rastreig dels diners i assegurin l’èxit de l’estafa», explica Manuel Huerta, conseller delegat de la firma de ciberseguretat i anàlisi forense Lazarus Technology.

Abans, les mules eren individus que travessaven fronteres amb feixos de bitllets per treure els diners del país i dipositar-los en comptes segurs a països com ara Suïssa, on les autoritats no podien rastrejar la seva procedència. Avui, en lloc de maletes plenes d’efectiu, fan servir moneders digitals i transferències.

Tot i que existeixen des de fa dècades, aquests perfils s’han disparat els últims anys a causa de l’impuls que han experimentat la banca digital i les plataformes en línia. Entre 2022 i 2024, el nombre de detinguts com a mules digitals a Espanya ha crescut prop d’un 1.000%, segons les dades recopilades per Lazarus Technology. En aquest període, el total de detinguts al nostre país va pujar a 610 persones: 52 el 2022 i 558 el 2024. Aquest augment reflecteix una tendència alarmant que situa les mules digitals com una de les preocupacions i desafiaments principals en la lluita contra el crim financer a Europa.

L’any passat, la Policia Nacional, coordinada amb l’Europol, va fer l’operació internacional més gran contra les mules digitals, en què van participar les autoritats policials de 25 països i més de 2.800 entitats bancàries. A Espanya, l’operació es va saldar amb un total de 1.801 persones investigades, 558 detingudes i la detecció d’un frau proper als quatre milions d’euros.

Pel que fa als diners defraudats, s’estima que al voltant de 195.000 de dòlars (uns 180.000 milions d’euros) en fons il·lícits circulen cada any cap a països o des de països europeus. D’aquesta xifra, aproximadament 58.000 milions de dòlars estarien vinculats a activitats de blanqueig de diners dutes a terme per mules, segons les dades recopilades per Nasdaq Ventures en un informe recent, que examina l’escala i les tendències de la delinqüència financera a la Unió Europa. Això suposa al voltant d’un 8 % del total del blanqueig de capitals a la regió. En el cas d’Espanya, es xifra en aproximadament 5.000 milions de dòlars els diners defraudats d’aquesta manera, cosa que representa un 10 % del total a Europa. «Els delinqüents s’han adaptat a la naturalesa en temps real i transfronterera dels sistemes de pagament a Europa, ataquen els consumidors amb fraus bancaris i altres estafes, i mouen fons més ràpid i més lluny que mai», assenyalen els autors de l’informe.

Xarxes criminals

Huerta, que fa anys que assessora entitats financeres sobre com actuar davant d’aquests delictes, assenyala tres motors com a responsables d’aquest augment descontrolat de les mules: la digitalització dels pagaments; el frau en línia massiu, a través de campanyes de Suplantació d’identitat (phishing)i altres ciberatacs; i la captació a gran escala per xarxes criminals. De fet, més del 90 % de les transaccions de mules detectades en els operatius estan lligades a ciberdelictes. «Hi ha dos tipus de mules», apunta el CEO de Lazarus Technology. «Els que accepten suborns per blanquejar els diners i els que han caigut en un parany i no saben ni tan sols que els seus comptes es fan servir per a finalitats delictives, que són la majoria», afegeix.

Els primers són captats per organitzacions delictives amb la promesa de guanyar diners fàcils i ràpids. Solen ser perfils vulnerables com a aturats, immigrants o persones amb pocs recursos. Tot i que en els darrers anys, els grups criminals també han començat a fixar-se en les generacions més joves. «Es posen en contacte amb elles a través de videojocs o plataformes de joc en línia i els enganyen per fer servir els seus comptes per dipositar els diners», explica Huerta.

L’any passat, la Policia va detenir a Barcelona dotze menors d’edat com a presumptes autors d’un delicte d’estafa, per un import superior a 32.000 euros, que actuaven com a mules bancàries. Els estafadors, segons la policia, captaven les seves víctimes entre joves sense estudis ni feina per obtenir col·laboradors que, a canvi de pocs diners, participen en els seus delictes rebent transferències, obrint comptes perquè l’organització els faci servir, o bé traient directament diners en caixers per enviar-los posteriorment a comptes bancaris a l’estranger o carteres de criptomonedes.

Hem vist casos en què els criminals arribaven fins i tot a pagar el gimnàs amb la targeta de crèdit d’una altra persona

En el cas de les suplantacions d’identitat, es fa de manera més sofisticada a través d’SMS, missatges per WhatsApp o correus electrònics. Els estafadors enganyen les víctimes simulant oportunitats laborals atractives, copiant fins i tot llocs web reals com ara LinkedIn per generar confiança. «Prometen ingressos alts amb poc esforç i asseguren que tot el procés serà en línia, però en realitat busquen obtenir la informació personal i bancària de l’interessat», indica Huerta. Amb aquestes dades, les màfies obren comptes bancaris a nom de les víctimes i els utilitzen per moure els diners.

L’import d’aquestes operacions varia enormement: hi ha des de transferències que superen els 30.000 euros fins a petits fraus que ronden els 2.500 euros, la mitjana més habitual. En molts casos, els estafadors fan desenes o fins i tot centenars de microtransaccions, com ara pagaments de seixanta euros repetits en una sola nit, per no despertar sospites. «Hem vist casos en què els criminals arribaven fins i tot a pagar-se el gimnàs amb la targeta de crèdit d’una altra persona», asseguren des de Lazarus Technologies.

Per a les entitats financeres, aquests fraus són un maldecap. De fet, els professionals de la lluita contra el crim financer enquestats per Nasdaq Ventures, entre els quals figuren la major part dels bancs europeus, van identificar les mules com la principal preocupació pel que fa a delictes financers. Per això, les institucions financeres estan implementant controls de frau més estrictes, fan servir intel·ligència artificial per detectar de manera primerenca els comptes corruptes i s’associen per compartir informació rellevant.