Investigadors d’Imdea Networks publiquen un estudi en el qual alerten que els sensors dels pneumàtics podrien emprar-se per rastrejar-nos

Investigadors d’IMDEA Networks, juntament amb socis europeus, han descobert que els sensors de pressió dels pneumàtics als cotxes moderns poden exposar els que condueixen al rastreig de manera involuntària. Durant un estudi de deu setmanes, van recopilar senyals de més de 20.000 vehicles, i es va revelar un risc de privadesa ocult i subratllar la necessitat de mesures de seguretat més sòlides en futurs sistemes de sensors de vehicles.

La majoria dels cotxes moderns estan equipats amb un Sistema de Monitoratge de Pressió de Pneumàtics (TPMS, per les sigles en anglès), obligatori des de finals dels anys 2000 a molts països per la seva contribució a la seguretat viària. Aquest sistema fa servir petits sensors a cada roda per controlar la pressió i envia senyals sense fil a l’ordinador del vehicle per avisar si un pneumàtic està desinflat.

Tot i això, la investigació va descobrir que aquests sensors també envien un número d’identificació (ID) únic en senyals sense fil clars i sense xifrar. Això vol dir que qualsevol persona propera amb un receptor de ràdio senzill pot capturar el senyal i tornar a reconèixer el mateix vehicle més tard.

Com indiquen al comunicat remès, la major part del rastreig de vehicles actual utilitza càmeres que necessiten visibilitat directa i clara. El rastreig per TPMS és diferent: els sensors envien automàticament senyals de ràdio que travessen parets i altres vehicles, cosa que permet que petits receptors sense fil ocults les capturin sense ser detectats. Com que cada sensor emet un ID únic fix, es pot reconèixer el mateix cotxe repetidament sense necessitat de llegir la matrícula. Això fa que el rastreig basat en TPMS sigui més barat i difícil, tant de detectar com d’evitar, que la vigilància basada en càmeres, cosa que representa una amenaça més gran per a la privadesa.

Prova de camp

Per comprovar la gravetat d’aquest risc, els investigadors van construir una xarxa de receptors de ràdio de baix cost, situats a prop de carreteres i zones d‟aparcament. Cada receptor costa tan sols 100 dòlars. En total, van recopilar més de sis milions de missatges de sensors de més de 20.000 cotxes.

«Els nostres resultats demostren que aquests senyals es poden fer servir per seguir els vehicles i conèixer els seus patrons de moviment», afirma Domenico Giustiniano, professor d’Investigació a IMDEA Networks. «Això significa que una xarxa de receptors sense fil econòmics podria vigilar discretament la circulació en entorns reals. Aquesta informació podria revelar rutines diàries, com les hores d’arribada a la feina o els hàbits de viatge.»

Els investigadors també van desenvolupar mètodes per aparellar els senyals dels quatre pneumàtics d’un mateix cotxe. Això va permetre augmentar la precisió en identificar vehicles específics que arribaven, marxaven o seguien horaris regulars. L’estudi va demostrar que els senyals es poden capturar de cotxes en moviment i des de distàncies superiors a 50 metres, fins i tot quan els sensors són dins d’edificis o llocs ocults. Això fa que el rastreig encobert sigui tècnicament viable.

A més, els senyals del TPMS inclouen lectures de la pressió, que podrien revelar el tipus de vehicle o si un turisme o camió transporta càrregues pesades, cosa que permet maneres de vigilància més avançades.

«A mesura que els vehicles estan cada cop més connectats, fins i tot els sensors orientats a la seguretat, com el TPMS, haurien de dissenyar-se amb la ciberseguretat al cap, ja que les dades que semblen passives i inofensives poden convertir-se en un identificador potent quan es recopilen a gran escala», apunta el Dr. Alessio Scalingi, antic estudiant de doctorat a IMDEA Network.

Vehicles cibersegurs

Tot i aquests riscos, la normativa actual sobre ciberseguretat dels vehicles encara no aborda específicament la seguretat del TPMS. L’equip investigador adverteix que, sense xifratge ni autenticació, els sensors dels pneumàtics continuen sent un objectiu fàcil per a la vigilància passiva.

«El TPMS es va dissenyar per a la seguretat viària, no per a la seguretat informàtica», afegeix el Dr. Yago Lizarribar, que va participar en el treball durant la seva etapa de doctorat a IMDEA Networks i actualment és investigador a Armasuisse, Suïssa. «Les nostres troballes mostren la necessitat que les empreses fabricants i les entitats reguladores millorin la protecció en els futurs sistemes de sensors dels vehicles.»

Per tant, l’equip de recerca insta la indústria i els responsables de polítiques públiques a reforçar la ciberseguretat als automòbils del futur, perquè els sistemes de seguretat no es converteixin en eines de rastreig.