La dependència d’Europa pel que fa als cables submarins i als sistemes de connexió globals és tan gran que un atac dirigit podria paralitzar sectors sencers de l’economia i la vida quotidiana.

En un món cada cop més interconnectat, la infraestructura digital s’ha convertit en una peça estratègica comparable als oleoductes o a les rutes comercials.

El debat no és nou, però ha guanyat força des de l’inici de la invasió d’Ucraïna i l’augment de les tensions entre Moscou i l’OTAN.

Allò que abans semblava un escenari propi de la ficció avui forma part dels exercicis de seguretat de la Unió Europea i de les agències de defensa occidentals.

La guerra híbrida ja no només es lliura als camps de batalla, sinó també al ciberespai i sota les aigües de l’Atlàntic.

El poder dels cables submarins

El 97 % del trànsit mundial de dades viatja a través de cables submarins que travessen els oceans. Europa depèn especialment d’una xarxa de més de 400 cables que connecten el continent amb Amèrica, Àfrica i Àsia.

Aquests conductes transporten informació financera, comunicacions governamentals i serveis digitals essencials. Segons l’Atlantic Council, un sabotatge ben planificat en punts clau podria desconnectar regions senceres durant dies o fins i tot setmanes.

El 2022, quan van començar els primers sabotatges a infraestructures energètiques com el gasoducte Nord Stream, els experts en ciberdefensa van advertir que els cables de telecomunicacions podrien convertir-se en el següent objectiu.

L’OTAN va incrementar llavors les patrulles marítimes i va crear un centre de coordinació per a la protecció d’infraestructures submarines, conscient que la interrupció d’Internet tindria un impacte econòmic incalculable.

Rússia té una de les flotes més actives en operacions submarines i d’intel·ligència en aigües profundes. El vaixell Yantar, que pertany a la marina russa, ha estat vist diverses vegades navegant sobre rutes on es concentren aquests cables.

Tot i que Moscou assegura que les missions són científiques, els serveis d’intel·ligència occidentals sostenen que el navili disposa d’equips capaços d’intervenir o tallar les línies de transmissió.

Una guerra híbrida en una expansió continua i imparable 

El concepte de guerra híbrida combina l’acció militar tradicional amb ciberatacs, la desinformació i el sabotatge d’infraestructures crítiques.

En el conflicte entre Rússia i Ucraïna, aquest tipus d’operacions han esdevingut la norma. Des del 2022, Ucraïna ha patit més de 2.000 atacs digitals registrats per l’empresa ESET, dirigits principalment a serveis públics, bancs i mitjans de comunicació.

Europa tem que una escalada en el conflicte porti Moscou a estendre aquestes tàctiques cap a països membres de l’OTAN.

No cal tallar totalment l’accés a Internet per causar un gran impacte. Només caldria interrompre temporalment les connexions transatlàntiques o les xarxes regionals per afectar els mercats financers, el transport aeri o els sistemes de defensa.

Un informe de la Universitat d’Oxford del 2024 estima que una apagada digital de només 48 hores costaria més de 150.000 milions d’euros a l’economia europea.

L’estudi adverteix que la dependència del comerç electrònic, els pagaments digitals i els sistemes logístics automatitzats farien que les conseqüències fossin immediates i difícils de contenir.

Els drons i la guerra tecnològica del 2025 podrien ser només el punt de partida

El 2025, la guerra a Ucraïna ha evolucionat cap a un conflicte on els drons i la intel·ligència artificial juguen un paper crucial.

Rússia i Ucraïna fan servir milers de dispositius no tripulats per a reconeixement, bombardejos i tasques d’interferència electrònica. Aquests aparells, a més de la seva funció militar, es poden fer servir per localitzar o interferir comunicacions estratègiques.

L’OTAN ha començat a integrar drons de vigilància submarina als seus exercicis navals per detectar moviments sospitosos a prop de les rutes de comunicació digital.

«L’amenaça ja no és hipotètica», assenyalava recentment l’almirall Rob Bauer, president del Comitè Militar de l’Aliança. «La protecció dels cables i els nodes digitals és ara tan important com la defensa aèria.»

A més, les forces europees estan treballant amb empreses privades de telecomunicacions per enfortir la resiliència de les xarxes.

S’estan instal·lant sensors que monitoren la pressió, la vibració i l’activitat elèctrica al llarg dels cables per detectar manipulacions en temps real. Aquest tipus de col·laboració publicoprivada marca una nova etapa en la defensa digital del continent.

Què passaria si Europa es quedés sense Internet

Si un sabotatge aconseguís aïllar Europa parcialment de la resta del món, els efectes serien immediats.

Els sistemes financers experimentarien bloquejos, els mercats de valors col·lapsarien i les comunicacions militars i diplomàtiques es veurien compromeses.

La logística i el transport també es paralitzarien, cosa que afectaria el subministrament d’aliments, medicines i energia.

El sector públic tampoc no escaparia a la crisi: hospitals, serveis d’emergència i xarxes elèctriques depenen avui de connexions estables i segures.

La manca d’Internet no només afectaria l’economia, sinó la seguretat de milions de persones. En escenaris més extrems, els governs haurien de recórrer a xarxes satel·litàries d’emergència, com Starlink o el futur sistema europeu IRIS, dissenyat precisament per garantir la connectivitat en situacions de guerra o desastre.

Els experts coincideixen que un atac d’aquesta magnitud seria considerat una agressió directa i podria activar l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord, que estableix la defensa col·lectiva davant d’una amenaça a qualsevol membre de l’Aliança.

Encara queda molt a bregar

Tot i que un tall d’Internet total a Europa és poc probable, la possibilitat d’una interrupció selectiva continua sent una amenaça real.

Rússia ha demostrat la seva capacitat de combinar pressió militar, desinformació i atacs cibernètics de manera coordinada. Per això, els analistes sostenen que la defensa digital ha esdevingut el nou front geopolític del segle XXI.