Què és

Quan un menor fa servir Internet proporciona una gran quantitat d’informació delicada sobre ell mateix, i construeix la imatge que veuran els altres d’ell a la xarxa: la seva identitat digital.

La manera com es gestiona tota aquesta informació personal que generem i publiquem de manera voluntària a Internet es coneix com a gestió de la privadesa. És un concepte personal i subjectiu, per això cal cercar un equilibri entre els avantatges que ens ofereix l’exposició d’informació personal i els riscos associats. Cuidar la nostra privadesa és cuidar la nostra reputació en línia, és a dir, procurar que la nostra imatge a Internet sigui positiva, perquè pot tenir implicacions serioses sobre el nostre futur desenvolupament personal i professional.

Al contrari del que molts adults pensen, els menors sí que tenen cura de la seva privadesa, però entenent-la d’una manera diferent: busquen evitar que les persones adultes, com els seus pares i professors, tinguin accés a la seva informació a Internet. Tot i això, no donen tanta importància a les conseqüències dels seus actes a Internet i els costa pensar en termes de futur.

Es tracta d‟establir quina informació volem mantenir a l’abast només d’algunes persones, en un àmbit privat, per a la nostra seguretat. Aquest pot ser més íntim o més ampli, i limitar-se a més o menys persones segons les nostres preferències. A més, no tota la informació (dades personals, imatges, aficions, localització,…) que hi ha sobre nosaltres a Internet l’hem publicada conscientment, també pot tenir altres procedències:

• Publicació inconscient. Informació que es pot deduir a partir d’una publicació pròpia.
• Publicació aliena. Dades d’un usuari publicades a Internet per altres persones.
• Publicació automàtica. Informació generada i publicada de manera automàtica per programes o serveis que fan servir els usuaris (per exemple, darrera hora de connexió, llocs web visitats, geolocalització, versió del navegador utilitzat, etc.)

Prevenció i foment de l’ús segur

La prevenció sempre comença fomentant una comunicació sana amb els menors i fent-los partícips dels riscos a què s’enfronten en administrar la seva informació personal a Internet. Per això, és fonamental aprendre a diferenciar quin tipus de continguts poden ser públics i quins hauríem de mantenir en privat.

«Pensar abans de publicar» sempre és una bona pauta. Abans de compartir contingut han de reflexionar sobre què pensarà qui el vegi, com el podrà fer servir i quines possibles conseqüències podria tenir, tant en el present com en el futur. Si es fomenta un ús més curós i menys impulsiu de la seva informació personal també treballem la responsabilitat i l’actitud crítica dels menors.

Fomentar aquest pensament crític no només inclou pensar en la pròpia privadesa, sinó també en la dels altres. A l’hora de compartir informació sobre altres persones, cal demanar permís i protegir-ne la intimitat.

A més, hi ha multitud de mesures tecnològiques que ens ajudaran a protegir la informació que publiquem:

• Opcions de privadesa. Configurar-les adequadament és imprescindible a cada aplicació o servei que facin servir els menors. Sovint els pot semblar complex, per la qual cosa podem donar suport als centres d’ajuda de cada servei i als recursos que estan a la nostra disposició, com ara la Guia de Privadesa i Seguretat a Internet de l’OSI i l’AGPD.
• Opcions de seguretat. Avui dia qualsevol servei (xarxes socials, serveis en línia, etc.) o dispositiu (ordinadors, tauletes i telèfons mòbils), conté molta informació privada que cal protegir. L’ús correcte de contrasenyes robustes, bloqueig de pantalla, preguntes de seguretat i altres opcions d’accés és essencial per limitar-ne l’accés.
• Control de contactes i amistats. És habitual que els menors afegeixin a les seves xarxes socials persones que realment no coneixen, de manera que la seva informació acaba en mans de persones totalment estranyes. És important promoure una llista de contactes segura perquè puguin controlar amb qui comparteixen la informació.
• Sincronització. Moltes aplicacions connecten el nostre compte d’usuari amb altres aplicacions (com per exemple, per publicar automàticament les fotos d’Instagram). Hem de revisar els permisos de privadesa de cada aplicació, per evitar publicar informació no desitjada.
• Ús d’equips públics. És recomanable evitar-ne l’ús si es gestiona informació delicada o privada. Això no obstant, si ho fas, es recomana utilitzar l’opció de navegació privada del navegador, no desar les contrasenyes i tancar sessió dels serveis en finalitzar per evitar que qualsevol que utilitzi l’equip tot seguit pugui accedir al nostre correu electrònic, xarxes socials, banca en línia, etc.
• Selecció d‟aplicacions i xarxes socials. És important llegir les condicions i permisos de cada servei per saber si són adequades o suposen una amenaça per a la privadesa. Aquesta situació també apareix en utilitzar aplicacions de tercers dins d’altres serveis, com ara jocs en xarxes socials.

Com reaccionar en cas de conflicte

Suport al menor. És fonamental reaccionar amb calma i no culpar-lo de la situació, mantenir la comunicació i la confiança: compta amb la nostra ajuda i comprensió.

Establir noves mesures de seguretat. Si observem que hi ha informació privada publicada sense consentiment, cal canviar les contrasenyes dels serveis en línia utilitzats, perquè algú hi pot haver accedit sense permís.

Comunicació. Si una altra persona ha difós informació personal del menor, la primera opció és contactar i fer veure que aquesta informació és privada i hauria d’esborrar-la.

Informar-ne al proveïdor de serveis. Si el pas anterior no és suficient, cal contactar amb els responsables del servei on s’ha publicat perquè prenguin mesures.

Queixa. Davant d’una situació de ciberassetjament, ciberassetjament pedòfil, o suplantació d’identitat, com també problemes derivats de la pràctica del sèxting, és important contactar amb les forces i els cossos de seguretat. El centre de salut i el seu centre educatiu poden oferir al menor suport psicològic i emocional si cal.