El ciberespai ha esdevingut un terreny on es disputen interessos polítics, econòmics i estratègics, i on operen actors cada cop més organitzats.

Dins d’aquest escenari, les Amenaces persistents avançades, conegudes com a APT, destaquen per la seva capacitat de romandre ocultes i executar operacions de llarg abast.

L’informe publicat pel Comandament Conjunt del Ciberespai subratlla la rellevància d’aquestes amenaces. No es tracta de simples atacs aïllats, sinó d’operacions meticuloses dissenyades per grups organitzats que moltes vegades compten amb el suport d’estats.

El seu nivell de professionalització i la complexitat del programari que fan servir les converteixen en un desafiament seriós per a qualsevol infraestructura digital.

Com actuen les APT al ciberespai

A diferència d’altres atacs que busquen un impacte immediat, les APT es caracteritzen per la seva persistència.

Els grups responsables no només penetren en un sistema, sinó que romanen ocults durant llargs períodes de temps. La seva estratègia consisteix a infectar múltiples dispositius dins una xarxa i extreure’n informació delicada sense aixecar sospites.

Aquest model d’operació se sol desenvolupar en tres etapes: infiltració, expansió i extracció. La primera cerca introduir-se a la xarxa, ja sigui mitjançant l’aprofitament de vulnerabilitats, tècniques de pesca avançades o fins i tot accés físic.

Un cop a dins, els atacants s’expandeixen com un cuc informàtic, replicant-se i assegurant el control en diferents nodes de la xarxa. Finalment, arriba l’extracció de dades, que es fa de manera encoberta, moltes vegades acompanyada d’atacs de distracció com els DDoS per passar inadvertits.

Objectius principals de les APT

Les Amenaces persistents avançades no ataquen a l’atzar. Els seus objectius acostumen a ser altament estratègics: administracions públiques, institucions de defensa, infraestructures crítiques i grans corporacions.

El propòsit pot ser obtenir informació classificada, causar danys en sistemes clau o, fins i tot, finançar operacions a través de la ciberdelinqüència econòmica.

El ciberespionatge s’ha convertit en la pràctica més freqüent d’aquests grups i el seu impacte transcendeix les fronteres.

La naturalesa global d’Internet permet que un atac iniciat en un país tingui repercussions a múltiples regions, i alhora generi inestabilitat i desconfiança a nivell internacional.

Exemples de grups coneguts

Hi ha diversos col·lectius que han guanyat notorietat per les seves activitats vinculades a les APT. Fancy Bear, també conegut com a APT28, ha estat relacionat amb operacions en el conflicte entre Rússia i Ucraïna, amb la intenció d’obtenir informació estratègica.

Un altre actor és MustangPanda, d’origen xinès, que ha centrat les accions a Europa, Austràlia i el Japó. En el cas d’Espanya, diversos atacs atribuïts a aquest grup han estat reconeguts per organismes de seguretat nacional com una de les amenaces principals.

APT34, també conegut com a OILRIG, té la base a l’Iran i s’ha especialitzat en campanyes contra el sector energètic i financer de països de l’entorn proper. Aquests exemples mostren com cada grup orienta els seus recursos cap a sectors de gran valor estratègic.

El repte de l’atribució

Un dels problemes més complexos en la lluita contra les Amenaces persistents avançades és identificar amb certesa els seus responsables. L’anonimat parcial que ofereix el ciberespai dificulta assenyalar individus concrets, per això els investigadors se centren en l’anàlisi de les tàctiques, les tècniques i els procediments (TTP). Aquest mètode permet crear perfils operatius, tot i que no sempre facilita una atribució formal.

La dificultat augmenta perquè un atac d’aquesta magnitud es pot interpretar com una acció hostil entre estats, amb implicacions que freguen la diplomàcia i el dret internacional.

Reconèixer oficialment que una APT procedeix d’un país determinat pot suposar una escalada política o fins i tot militar, fet que situa el debat en un terreny extremadament delicat.

Impacte a l’àmbit empresarial i social

Les APT no només suposen una amenaça per a governs i organismes de defensa. Cada cop més, les empreses privades són víctimes d’aquest tipus d’atacs, especialment les que gestionen informació de valor o depenen d’infraestructures crítiques.

El cost associat a aquesta intrusió no es limita a la pèrdua de dades. Inclou interrupcions a l’activitat, dany reputacional i la despesa en mesures de contenció i recuperació.

Per això conèixer què són i com operen aquestes amenaces és fonamental per desenvolupar plans de defensa que redueixin la superfície d’atac.

La necessitat de conscienciació i preparació

La millor manera de combatre les Amenaces persistents avançades és a través de la prevenció i la preparació constant. Actualitzar sistemes, reforçar controls d’accés i capacitar els usuaris per identificar intents de pesca són mesures essencials.

Tanmateix, resulta igualment important entendre que aquestes amenaces evolucionen contínuament, cosa que obliga a mantenir una vigilància activa i a invertir en solucions tecnològiques avançades.