Experts alerten que les xarxes faciliten i aguditzen els atacs.

L’expansió de la violència de gènere digital està tenint un impacte cada vegada més gran, segons els experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les principals afectades són les dones, i s’observa que la incidència d’aquests incidents és més alta entre les més joves.

Els experts alerten sobre la creixent prevalença de la violència de gènere digital, posant de manifest que les plataformes en línia exacerben i faciliten aquests atacs. De fet, segons un estudi publicat per la Comissió de la Banda Ampla pel Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, el 73% de les dones han estat víctimes d’alguna forma de violència de gènere en línia i un 61% dels agressors són homes.

Un altre estudi revela que el 23% de les dones han estat assetjades en línia en alguna ocasió i es calcula que una de cada deu dones ha patit ciberviolència des dels 15 anys. Tot i això, els especialistes assenyalen que aquesta violència digital no és un nou tipus de violència de gènere, sinó que és una continuació d’una problemàtica ja existent a la societat, només que ara es manifesta en un entorn digital.

Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la UOC, enfatitza que les tecnologies han afegit noves dimensions a aquesta violència, generant una sensació de multiplicació i exacerbació. A més, apunta que la violència de gènere pot començar en l’àmbit físic i traslladar-se al digital, o viceversa, subratllant la interconnexió entre aquests dos àmbits.

Un dels mètodes freqüents utilitzats en la violència de gènere digital és el phishing, una tàctica en la qual s’enganya la víctima a través de missatges. Aquesta tècnica pot conduir a l’extracció de dades personals o demanar rescat. A més del phishing, els ciberdelictes sexuals també són una preocupació rellevant.

Les conseqüències d’aquests actes poden ser devastadores, independentment que ocorrin en l’àmbit digital o físic. Les dones que han estat assetjades en línia solen experimentar dificultats per concentrar-se en les seves activitats diàries (55%), atacs de pànic, ansietat o estrès (54%), aprensió en l’ús d’Internet o xarxes socials (57%) i sensacions similars en rebre missatges electrònics (54%), segons un informe d’Amnistia Internacional.

Rocío Pina, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, destaca les repercussions immediates d’aquests actes, incloent-hi la sensació d’irrealitat, por intensa i sentiments de vergonya i culpa. És crucial abordar aquestes afectacions emocionals amb cura per evitar possibles conseqüències psicològiques a mitjà i llarg termini.

En resum, la societat està en les primeres fases de comprendre i abordar les diverses formes que pren la violència de gènere digital. Tot i que s’estan prenent mesures legals i polítiques per enfrontar-ho, encara queda molta feina per fer. Aquest és un àmbit que requereix atenció i accions contínues per aconseguir una resposta adequada a aquesta problemàtica en evolució.