El grooming o ciberassetjament pedòfil és una pràctica en línia que implica a adults que es comuniquen amb menors d’edat a través d’Internet, xarxes socials, aplicacions de missatgeria o qualsevol plataforma en línia amb el propòsit d’establir una relació de confiança i afinitat.

L’objectiu real del groomer és obtenir imatges explícites, informació personal o fins i tot aconseguir trobades sexuals amb el menor. En molts casos, el groomer es fa passar per un jove per a guanyar-se la confiança del menor abans d’iniciar amb intencions més perilloses.

El ciberassetjament pedòfil és perillós per diverses raons

1. Explotació infantil: Els groomers busquen imatges i vídeos sexualment explícits dels menors, la qual cosa pot portar a l’explotació infantil i a la difusió de contingut il·legal en línia.
2. Mal emocional: Els menors que són víctimes de ciberassetjament pedòfil poden experimentar traumes emocionals, ansietat, depressió i altres conseqüències psicològiques significatives.
3. Perill físic: Els groomers poden tractar de trobar-se físicament amb el menor, la qual cosa pot posar en perill la seguretat del nen o adolescent.

Alguns exemples d’atacs famosos de ciberassetjament pedòfil són casos que han rebut una àmplia cobertura mediàtica i han destacat la importància de la protecció en línia dels menors. No podem oblidar el Cas Megan Meier. Megan Meier, una adolescent de tretze anys, va ser víctima de ciberassetjament pedòfil a la plataforma de MySpace per una dona adulta que es feia passar per un jove. Quan Megan va descobrir la veritat, es va sentir devastada i va acabar traient-se la vida l’any 2006.

Un altre cas conegut va ser el d’Amanda Todd, una jove canadenca que també fou víctima de ciberassetjament pedòfil i assetjament cibernètic després que un groomer la convencés de compartir imatges explícites. Arran d’aquest assetjament en línia i el ciberassetjament, Amanda es va suïcidar al 2012.

Com evitar el grooming

Per a evitar el ciberassetjament pedòfil i protegir els menors en línia, hi ha algunes mesures importants

• Educació: Els pares, tutors i educadors han de conversar amb els menors sobre els perills del ciberassetjament pedòfil i els riscos associats amb la comunicació en línia.
• Supervisió: Els pares han de supervisar les activitats en línia dels menors i tenir accés als seus comptes en xarxes socials i aplicacions de missatgeria.
• Privacitat i configuració de seguretat: És fonamental assegurar-se que els perfils en línia dels menors siguin privats i que només acceptin sol·licituds d’amistat de persones que coneguin personalment.
• No compartir informació personal: Els menors han de comprendre que mai han de proporcionar informació personal a estranys en línia.
• Comunicació oberta: Els menors han de sentir-se còmodes compartint les seves experiències en línia amb adults de confiança si sospiten que estan sent objecte de ciberassetjament pedòfil o qualsevol altra situació perillosa.
• Ús de programari de control parental: Les eines de control parental poden ajudar a filtrar contingut inapropiat i protegir els menors mentre naveguen per Internet.
• Reportar a les autoritats: Sempre que se sospiti que un menor està sent víctima de ciberassetjament pedòfil o qualsevol altre tipus d’explotació en línia, és important reportar la situació a les autoritats corresponents.

Recordem que la seguretat en línia és un tema crucial, i la prevenció i l’educació són les claus per a protegir els menors dels riscs associats amb el ciberassetjament pedòfil i altres perills en el ciberespai.