L’avió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va patir un greu problema tècnic diumenge passat mentre s’aproximava a l’aeroport de Plóvdiv, la segona ciutat més gran de Bulgària. El govern búlgar apunta a un atac electrònic deliberat des de Rússia.

En un esforç per subratllar el compromís de la Unió Europea de reforçar les seves capacitats de defensa i seguretat, Ursula von der Leyen es trobava de gira pels anomenats «estats de primera línia», Letònia, Finlàndia, Estònia, Polònia, Lituània, Bulgària i Romania, els més amenaçats per la invasió de Rússia a Ucraïna.

L’avió, noliejat per la Comissió Europea per al viatge, no va poder fer servir les ajudes electròniques de navegació a l’aproximació a l’aeroport de Plovdiv, on visitaria un productor d’armes a Sopot, acompanyada pel primer ministre búlgar Rosen Zhelyazkov. El Servei de Trànsit Aeri va proposar una aproximació d’aterratge alternativa mitjançant els ajuts de navegació terrestres, els Sistemes d’Aterratge Instrumental més antics, però que funcionen de manera independent a l’assistència per GPS.

Què li va passar a l’avió de la presidenta de la Comissió Europea

L’avió va aterrar sense cap novetat, però és un avís per a navegants si tenim en compte que la majoria d’analistes consideren que es va tractar d’«un atac rus». La portaveu de la Comissió Europea diu que va rebre informació de les autoritats búlgares on s’indicava que  «sospiten que aquesta interferència flagrant va ser duta a terme per Rússia».

Pel que es coneix fins ara, la teoria més probable és la d’una interferència i suplantació del GPS . Això implica la transmissió d’ones de ràdio a les mateixes freqüències que utilitzen els satèl·lits GPS. Atès que aquests satèl·lits es troben a uns 20.000 km sobre la Terra, els senyals que envien són força febles. Un transmissor terrestre pot saturar la informació GPS. També es pot falsificar informació dels satèl·lits per desviar l’atenció dels qui depenen de les seves dades per a la navegació.

El resultat és que les aeronaus no poden accedir a sistemes de navegació com el GPS nord-americà o el Galileu europeu, o la informació amb les dades d’ubicació que reben estan distorsionats. Aquest tipus d’atac s’utilitza cada cop més com un mitjà per pertorbar operacions civils o militars. Els governs europeus ja han advertit sobre aquesta manera d’interferir deliberadament, i afirmen que s’està produint a la regió del mar Bàltic des del 2022, i han exigit que la Comissió Europea prengui mesures contra Rússia i Bielorússia. 

El Comissari de Defensa i Espai de la Unió Europea (EASA), Andrius Kubilius, va fer servir el seu compte X per lamentar l’incident. «Les interferències i la suplantació d’identitat perjudiquen les nostres economies aèries, marítimes i de transport», va escriure, i va afegir que el bloc «augmentarà els satèl·lits en òrbita terrestre baixa per a una  robustesa més gran i millorarà la detecció d’interferències». 

El cas, encara que se saldés sense accidents ni ferits, és d’una gravetat molt gran. La falsificació de senyals dels satèl·lits de navegació s’emmarca directament en el concepte de guerra electrònica que ja està practicant Rússia contra Ucraïna. Fins i tot deixa la porta oberta a preguntes preocupants: «Un exèrcit europeu pot confiar en el GPS per guiar drons o míssils en aquest moment?»