La resiliència de les infraestructures digitals europees exigeix ​​més inversió i regulació per afrontar l’augment de ciberatacs i garantir serveis essencials en una economia cada cop més connectada

Les telecos europees han reduït un 85 % en dos anys l’impacte per incidents de seguretat, malgrat l’augment de les amenaces. Les xarxes suporten cada vegada més pressió, segons recull l’informe ‘The Telecom sector’s contribution to Europe’s security and resilience’ elaborat per Copenhagen Economics i fet públic per Connect Europe. L’estudi destaca el risc creixent que els ciberatacs continuïn en ascens en un entorn crític. En aquest sentit, les telecos europees van informar el 2024 una pèrdua de 1.700 milions d’hores de connectivitat d’usuaris europeus per incidents de seguretat, fet que suposa, un 55 % menys que el 2023 i un 85 % respecte al 2022, segons dades de l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA). L’informe indica que els operadors tenen una alta capacitat de resposta i resiliència, estan desplegant una combinació d’infraestructures i sistemes més robustos, i fan una gestió més eficaç per desplegar una barrera de seguretat efectiva, però adverteix contra la manca d’un entorn adequat regulatori per a la inversió. El treball llança una advertència: si Europa vol mantenir i reforçar la seva resiliència en matèria de seguretat, cal invertir més i actuar amb decisió des de l’àmbit polític. «Millorar dràsticament l’entorn d’inversió en connectivitat és essencial perquè els operadors reforcin encara més la seguretat i resiliència», afirma el director general de Connect Europe, Alessandro Gropelli. Per això, Gropelli fa una crida a la UE i l’insta a actuar ara per donar forma a un futur digital europeu competitiu i resilient, a través de la Digital Network Act (segles en anglès de la Llei de les Xarxes Digitals), una regulació per al sector en la qual està treballant Brussel·les, i de la qual s’esperen novetats ben aviat: «Una Llei ambiciosa de les Xarxes Digitals pot ser clau no només per fer Europa més competitiva, sinó també més segura», assegura Gropelli. L’informe proposa tres línies d’acció per a les autoritats polítiques. En primer lloc, donar suport al marc d’inversió en seguretat i resiliència, incloent-hi incentius públics quan l’interès general ho justifiqui. En segon lloc, simplificar la regulació, eliminar duplicitats entre marcs nacionals i europeus que desvien recursos cap a la burocràcia. I per últim, tancar la bretxa de talent amb una estratègia europea de competències en ciberseguretat que garanteixi l’accés a professionals qualificats.

Reunions virtuals

Les xarxes de telecomunicacions no només permeten la connectivitat bàsica, sinó que sustenten una àmplia gamma de serveis essencials: telecomunicacions detallistes, plataformes OTT, serveis de seguretat digital, centres de dades i solucions al núvol. Sense elles aquests serveis simplement no existirien, destaca l’informe.

Els beneficis de la connectivitat arriben a tots els racons de la societat. El 2024, el 88 % dels ciutadans de la UE va utilitzar Internet diàriament, un augment de 52 punts percentuals des del 2007; i el 77 % va fer compres en línia. A més, dos de cada tres usuaris empren dispositius connectats com a sistemes intel·ligents per a la llar o vehicles connectats. Aquestes dades reflecteixen que la seguretat i la resiliència de les xarxes de telecomunicacions són fonamentals per a la societat europea. El sector empresarial també depèn profundament de les xarxes, motor essencial de la seva productivitat, competitivitat i innovació, tal com recorda l’estudi. El 2024, el 99 % de les empreses europees tenia accés a internet, el 53 % feia reunions virtuals com a part de les seves operacions diàries i el 24 % dels ingressos de les empreses europees va provenir del comerç electrònic. Les xarxes són igualment habilitadores d’una administració pública moderna i garanteixen l’accés a serveis digitals segurs i eficients per a tots els ciutadans. Segons l’estudi, el 2023, el 69 % dels ciutadans de la UE va accedir a llocs web o aplicacions governamentals, i el 41 % va utilitzar sistemes d’identificació electrònica.

Seguretat digital

La importància estratègica de les xarxes de telecomunicacions no passa desapercebuda. L’OTAN ha instat, molt recentment, els seus membres a destinar fins a l’1,5 % del PIB a la protecció d’infraestructures crítiques, i reconeix que la seguretat digital ja és una qüestió de defensa nacional, tal com recorda l’informe. «Les xarxes segures i resilients són essencials per protegir dades delicades, garantir l’accés a serveis digitals i sostenir sectors crítics», assenyala Neil Gallagher, director de Copenhagen Economics. «Aquest estudi mostra no només els riscos, sinó també les solucions que estan a l’abast dels responsables polítics.» Finalment, l’informe assenyala que, tot i que els operadors ja fan esforços substancials per protegir les seves xarxes i mantenir la resiliència, sostenir i escalar aquestes mesures suposa un repte creixent. Com que les telecomunicacions són una infraestructura clau que genera beneficis per a tota la societat, els responsables polítics han d’abordar com han de garantir un finançament adequat per superar aquests reptes.

En un món hiperconnectat, la manca d’inversió en seguretat i resiliència no només afecta un sector, sinó que podria generar riscos sistèmics per a l’economia en conjunt. I és que, en un context d’amenaces creixents, els operadors de telecomunicacions no només connecten Europa: la protegeixen.