Descobreix què és l’anàlisi forense digital i el paper que té en la investigació dels ciberdelictes.

Avui dia, la ciberseguretat és un pilar fonamental per protegir dades i sistemes, tant empresarials com personals. Dins d’aquest àmbit, l’anàlisi forense en ciberseguretat té un paper crucial: permet identificar, recol·lectar i examinar proves digitals després d’un incident o atac informàtic.

Gràcies a aquesta disciplina és possible comprendre com va passar una bretxa, quina informació es va veure afectada i, en alguns casos, qui podria estar darrere del ciberatac.

Què és l‘anàlisi forense en ciberseguretat?

L’anàlisi forense en ciberseguretat és un procediment orientat a investigar incidents relacionats amb sistemes informàtics, xarxes o dispositius digitals. El seu objectiu principal és obtenir i preservar evidències digitals que permetin reconstruir el que ha passat amb precisió.

Per això, s’examinen discos durs, arxius, correus electrònics, registres de xarxa, dades al núvol i dispositius mòbils, sempre amb tècniques especialitzades. Cada investigació exigeix ​​precisió, rapidesa i molta atenció al detall per obtenir resultats fiables que aclareixin preguntes clau: com va passar l’atac, quan es va produir, i fins i tot qui en va ser responsable.

Etapes de l’anàlisi forense digital:

• Identificació de l’evidència digital.
• Preservació segura de les dades.
• Anàlisi detallada de la informació recollida.
• Presentació dels resultats en un informe professional.

L’informe forense ha de complir normes específiques per ser vàlid en procediments judicials, per la qual cosa és essencial. En conjunt, aquestes fases no només ajuden a respondre amb eficàcia als ciberatacs, sinó que també afavoreixen la col·laboració en investigacions de ciberdelinqüència i el compliment de requisits legals.

Tècniques principals de l’anàlisi forense digital

L’anàlisi forense utilitza tècniques diferents que permeten identificar i recuperar la informació que ha estat compromesa en incidents de ciberseguretat. Entre elles destaquen:

• Preservació d’evidència: es creen imatges forenses de discos mitjançant eines que fan còpies exactes de la informació investigada, per evitar alteracions de les dades originals.
• Anàlisi de xarxa: es revisa el trànsit i es detecten patrons sospitosos mitjançant programes especialitzats.
• Anàlisi de memòria RAM: es busquen dades volàtils com ara contrasenyes o processos en execució que podrien desaparèixer en apagar l’equip.
• Revisió d’aplicacions i fitxers: es rastregen documents alterats, informació oculta o presència de codi maliciós (malware).

En entorns de formació, aquestes tècniques es practiquen en laboratoris controlats per simular ciberatacs i preparar els futurs professionals davant d’escenaris reals.

Eines habituals:

Autopsy: anàlisi de discos

Wireshark: anàlisi de xarxes

Volatility: anàlisi de memòria

Nmap: escaneig de ports.

Casos comuns en què s’aplica l’anàlisi forense digital

L’anàlisi forense digital té un paper clau en múltiples àmbits de la ciberseguretat. Una de les seves principals aplicacions és la resposta a incidents de codi maliciós (malware), en la qual els especialistes rastregen la font de l’atac, identifiquen possibles portes del darrere o arxius maliciosos ocults i determinen l’abast del dany.

També es fa servir en casos de ciberextorsió, on permet recopilar, analitzar i presentar proves digitals que donen suport tant a les investigacions com als processos judicials.

Altres contextos freqüents en què es recorre a l’anàlisi forense digital inclouen:

• Investigació de delictes informàtics.
• Robatoris d’informació.
• Ciberestafes i fraus financers.
• Accessos no autoritzats a xarxes.
• Recuperació d’informació eliminada.
• Filtració de dades confidencials.

En l’àmbit empresarial, també és crucial per conèixer com es va produir una bretxa de seguretat i quina informació es va veure compromesa. Aquestes investigacions solen implicar el maneig de grans volums de dades i sistemes complexos, cosa que exigeix ​​eines i metodologies especialitzades que garanteixin la integritat de l’evidència i la validesa dels resultats davant de les autoritats competents.

Desafiaments i limitacions

L’anàlisi forense en ciberseguretat s’enfronta a desafiaments a causa de la ràpida evolució de les tecnologies i les amenaces digitals. Els especialistes han d’actualitzar de manera continuada els seus coneixements i eines per no quedar-se enrere.

L’ús de la intel·ligència artificial (IA) aporta avantatges importants, com ara l’automatització de tasques i la detecció de patrons complexos, però també planteja limitacions serioses: els algorismes no sempre són transparents, per la qual cosa la seva interpretació pot ser complexa.

Així mateix, les barreres legals i ètiques dificulten de vegades l’accés a informació rellevant per les restriccions imposades per les lleis de privadesa i les diferències entre jurisdiccions internacionals.

A més, l’atribució dels atacs continua sent un dels reptes més grans, ja que els ciberdelinqüents utilitzen tècniques cada vegada més sofisticades per ocultar la seva identitat i desviar les investigacions.

A això se sumen altres reptes importants, com:

• El volum i la complexitat de les dades a processar.
• L’escassetat de pèrits altament qualificats.
• L’elevat cost de les eines especialitzades.
• La dificultat de mantenir intacta la cadena de custòdia.

En definitiva, l’anàlisi forense digital és una disciplina essencial en la lluita contra el cibercrim. La seva aplicació correcta no només permet aclarir incidents i obtenir proves vàlides, sinó també avançar en el desenvolupament d’una pràctica que, malgrat els desafiaments, continua sent clau per a la ciberseguretat.