La dependència diària de telèfons intel·ligents, tauletes, rellotges intel·ligents i altres equips connectats ha convertit la seguretat digital en un aspecte imprescindible de la vida moderna, però podem controlar els accessos no desitjats als nostres dispositius?

L’increment de ciberatacs, unit a l’ús intensiu de serveis en línia, ha generat un entorn on protegir els dispositius ha esdevingut una necessitat prioritària.

La capacitat dels ciberdelinqüents per obtenir dades personals amb fins econòmics és més gran que mai, per la qual cosa adoptar mesures preventives és clau per reduir riscos.

La situació té més rellevància si tenim en compte l’impacte que generen aquests problemes en les persones vulnerables.

La manca de familiaritat tecnològica en usuaris grans i l’absència d’hàbits de seguretat en menors han exposat moltes famílies a trucades fraudulentes i accessos indeguts a la informació privada.

El fet que, segons SPC, gairebé el 60 % dels que tenen cura de persones sènior expressin preocupació per aquest tipus d’enganys reflecteix un panorama on la prevenció ha d’ocupar un lloc central.

Mantenir els dispositius actualitzats, un primer pas essencial

Les actualitzacions periòdiques representen la manera més directa de protegir un dispositiu davant de les amenaces. Més enllà d’afegir noves funcions, les marques corregeixen vulnerabilitats que poden obrir una porta a intrusions no desitjades.

Els sistemes operatius incorporen pedaços de seguretat capaços de bloquejar errors que s’acaben de detectar, fet que converteix les actualitzacions en un recurs de protecció continu.

A més, la revisió de les aplicacions instal·lades també té un impacte significatiu. Moltes contenen millores que es llancen per tancar bretxes de seguretat i optimitzar la protecció interna. Mantenir el programari desactualitzat incrementa el risc que un ciberdelinqüent exploti una fallada coneguda.

Per aquest motiu, revisar periòdicament la botiga oficial del dispositiu permet garantir que totes les eines funcionen sota els estàndards actualitzats.

Controlar les dades a les quals accedeixen les aplicacions

Una part important de la informació personal emmagatzemada en un dispositiu no prové de les accions directes de l’usuari, sinó dels permisos atorgats a les aplicacions, que no sempre els necessiten.

L’accés a la ubicació, a la càmera o al micròfon es pot convertir en una via d’exposició inesperada si no es revisa amb freqüència.

Amb el pas del temps, molts serveis sol·liciten permisos que no són imprescindibles per al seu funcionament. Avaluar aquests accessos des del menú de paràmetres és una manera senzilla de tenir més control sobre la privadesa. Limitar la informació compartida ajuda a minimitzar els riscos i evita que aplicacions poc fiables recopilin dades delicades.

La revisió periòdica d’aquests permisos és especialment útil per als que no tenen experiència tecnològica i poden acceptar sol·licituds sense llegir-les detingudament.

Evitar connectar-se a xarxes públiques sense prendre precaucions

Les xarxes obertes que es troben a aeroports, cafeteries o centres comercials continuen sent un dels punts més vulnerables per a un dispositiu.

L’absència de xifratge adequat o la possibilitat que la xarxa hagi estat manipulada poden exposar la informació enviada i rebuda. Encara que els dispositius actuals alerten de la presència de xarxes obertes, aquesta funció no mesura el nivell de seguretat.

Desactivar la connexió automàtica o evitar l’ús de serveis delicats mentre es navega en xarxes públiques és una mesura prudent. En molts casos, la temptació d’estalviar dades mòbils porta a fer servir aquestes xarxes sense valorar-ne el risc real.

Adoptar una actitud preventiva ajuda a impedir que tercers interceptin comunicacions o intentin accedir a continguts privats.

Aprofitar les eines de seguretat integrades i protegir la informació personal

Els dispositius moderns inclouen sistemes que analitzen comportaments sospitosos, verifiquen aplicacions i alerten sobre riscos potencials. Aquestes funcions solen estar activades per defecte, encara que convé comprovar que no s’hagin deshabilitat accidentalment.

Eines com ara Google Play Protect contribueixen a detectar programari maliciós i reforçar la seguretat sense necessitat de recórrer a solucions externes.

De la mateixa manera, la creació de còpies de seguretat periòdiques garanteix que la informació essencial romangui protegida davant d’una fallada tècnica, una pèrdua o un intent d’accés indegut.

Emmagatzemar aquestes dades al núvol o a un dispositiu físic aporta una capa addicional de tranquil·litat, ja que permet recuperar contingut de forma ràpida en cas d’emergència.

Acompanyar nens i gent gran en la creació d’hàbits digitals segurs

El desenvolupament de la seguretat digital a l’entorn familiar depèn en gran manera de l’acompanyament. Els menors necessiten aprendre a distingir contingut fiable, evitar descàrregues insegures i no compartir dades personals.

L’educació primerenca en aquest àmbit té un impacte directe en la seva capacitat per enfrontar-se a riscos digitals a mesura que creixen.

En el cas de la gent gran, la inseguretat davant de noves tecnologies dificulta la gestió dels seus dispositius. Les anomenades fraudulentes continuen sent un dels problemes més estesos, cosa que exigeix ​​un suport constant per reconèixer amenaces i gestionar amb seguretat les eines que fan servir diàriament.

La protecció dels dispositius no és un procés complex i es basa en hàbits senzills que es poden integrar fàcilment a la rutina diària.