Les xarxes socials són llocs d’Internet i aplicacions que pots fer servir per compartir continguts que has creat. Aquestes xarxes també permeten respondre als continguts que altres publiquen. Per exemple, imatges, text, reaccions o comentaris a publicacions d’altres persones i enllaços a informació.

Compartir en línia a través de les xarxes socials ajuda moltes persones a mantenir-se en contacte amb els amics o conèixer nous amics. I això pot ser més important per als adolescents que per a altres grups etaris. Les amistats ajuden els adolescents a sentir que reben suport i tenen un paper en el desenvolupament de la seva identitat. Per tant, és natural preguntar-se com l’ús de les xarxes socials podria afectar els adolescents.

Les xarxes socials són un aspecte important de la vida diària de molts adolescents.

En quina mesura? Una enquesta feta el 2022 entre joves de 13 a 17 anys ofereix una pista. A partir d’aproximadament 1300 respostes, s’extreu que el 35 % dels adolescents utilitza almenys una de les 5 plataformes de les xarxes socials més de diverses vegades al dia. Les següents són les cinc plataformes principals de xarxes socials: YouTube, TikTok, Facebook, Instagram i Snapchat.

Les xarxes socials no afecten tots els adolescents de la mateixa manera. L’ús de les xarxes socials està relacionat amb efectes saludables i no saludables per a la salut mental. Aquests efectes varien d’un adolescent a un altre. Els efectes de les xarxes socials en la salut mental depenen de factors com ara els següents:

• Allò que un adolescent veu i fa a Internet.
• La quantitat de temps que roman en línia.
• Els factors psicològics, com ara el nivell de maduresa i les malalties mentals preexistents.
• Les circumstàncies personals, com ara els factors culturals, socials i econòmics.

Tot seguit expliquem els pros i els contres generals de l’ús de les xarxes socials per part dels adolescents, juntament amb consells per al pare i la mare.

Xarxes socials saludables

Les xarxes socials permeten que els adolescents creïn identitats en línia, xategin amb altres i construeixin xarxes socials. Aquestes xarxes poden proporcionar als adolescents el suport d’altres persones que tenen aficions o experiències en comú. Aquest tipus de suport pot ajudar especialment els adolescents que es troben en les situacions següents:

• No tenen suport social fora d’Internet o se senten sols.
• Estan passant un moment estressant.
• Pertanyen a grups que solen ser marginats, com les minories racials, la comunitat de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i queer o s’ho estan qüestionant, i les persones amb capacitats diferents.
• Tenen malalties de llarga durada.

De vegades, les plataformes de les xarxes socials ajuden que els adolescents puguin fer el següent:

• Expressar-se.
• Connectar-se amb altres adolescents a nivell local i a llarga distància.
• Informar-se de quina manera altres adolescents s’enfronten a situacions difícils i malalties mentals.
• Veure o participar en fòrums de xat moderats que promouen el diàleg obert de temes com ara la salut mental.
• Demanar ajuda o cercar atenció mèdica per als símptomes de malalties mentals.

Aquests efectes saludables de les xarxes socials poden ajudar els adolescents en general. També poden ajudar els adolescents amb tendència a la depressió a mantenir-se en contacte amb els altres. A més, les xarxes socials que són divertides o són un mitjà de distracció poden ajudar un adolescent amb dificultats a afrontar un dia difícil.

Xarxes socials poc saludables

L’ús de xarxes socials pot tenir efectes negatius en alguns adolescents. Per exemple:

• Desviar l’atenció de les tasques, l’exercici i les activitats familiars.
• Interrompre el somni.
• Derivar en informació esbiaixada o incorrecta.
• Convertir-se en un mitjà per difondre rumors o compartir massa informació personal.
• Fer que alguns adolescents adoptin punts de vista poc realistes sobre la vida o els cossos d’altres persones.
• Exposar alguns adolescents als assetjadors en línia, que podrien intentar explotar-los o extorsionar-los.
• Exposar alguns adolescents a l’assetjament cibernètic, que pot augmentar el risc de malalties mentals, com l’ansietat i la depressió.

A més, determinats continguts relacionats amb els riscos i les publicacions o interaccions negatives a les xarxes socials s’han relacionat amb les autolesions i, de vegades, poc freqüents, però, amb la mort.

Els riscos de l’ús de les xarxes socials estan relacionats amb diversos factors. Un pot ser el temps que els adolescents passen en aquestes plataformes.

En un estudi centrat en joves de 12 a 15 anys als Estats Units, dedicar tres hores diàries a l’ús de les xarxes socials es va relacionar amb un risc més gran de problemes de salut mental. Aquest estudi es va basar en dades recopilades el 2013 i el 2014 de més de 6.500 participants.

Un altre estudi va analitzar les dades de més de 12.000 adolescents a Anglaterra de 13 a 16 anys. Els investigadors van descobrir que fer servir les xarxes socials més de tres vegades per dia preveia una mala salut mental i un benestar insuficient en els adolescents.

Tot i això, no en totes les recerques es va determinar una relació entre el temps dedicat a les xarxes socials i els riscos per a la salut mental en els adolescents.

La manera com els adolescents usen les xarxes socials també podria determinar-ne l’impacte. Per exemple, veure certs tipus de contingut pot augmentar els riscos en la salut mental d’alguns adolescents. Això podria incloure continguts que mostrin el següent:

• Actes il·legals.
• Autolesions o danys a altres persones.
• Foment d’hàbits relacionats amb trastorns alimentaris, com ara fer una purga o menjar de manera restrictiva.

Aquests tipus de continguts encara poden ser més arriscats per als adolescents que ja tenen una malaltia mental. L’exposició a la discriminació, l’odi o l’assetjament cibernètic a les xarxes socials també pot augmentar el risc d’ansietat o depressió.

El que els adolescents comparteixen d’ells mateixos a les xarxes socials també és important.

A l’adolescència, és comú prendre una decisió abans de reflexionar. D’aquesta manera, els adolescents podrien publicar alguna cosa quan estan enfadats o disgustats, i penedir-se’n després. És el que es coneix com a publicació per estrès.

Els adolescents que publiquen continguts també corren el risc de compartir fotos sexuals o històries molt personals. Això pot fer que els adolescents siguin víctimes d’assetjament, discriminació o fins i tot de xantatges.

Com protegir el teu fill adolescent

Pots prendre mesures per ajudar els teus fills adolescents a fer servir les xarxes socials de manera responsable i limitar alguns dels possibles efectes negatius.

Tot seguit presentem alguns consells útils:

• Estableix regles i límits quan calgui. Això ajuda a evitar que les xarxes socials interfereixin en les activitats, el son, els àpats o les tasques.
  Per exemple, pots definir la regla de no utilitzar les xarxes socials fins que acabin les tasques. O podries establir un límit de temps diari per a l’ús de les xarxes socials.
  També podries prohibir l’ús de les xarxes socials en determinats moments. Per exemple, durant els àpats familiars o una hora abans de ficar-se al llit.
  Dona exemple i respecta també aquestes regles. I fes-li saber quines seran les conseqüències si no compleix les regles.
• Controla els comportaments difícils. Si l’ús que el teu fill adolescent fa de les xarxes socials comença a desafiar les normes o el sentit del que és apropiat, parleu-ho. També et pots posar en contacte amb els pares i les mares dels amics del teu fill o revisar el seu historial a Internet.
• Activa la configuració de privadesa. Això pot ajudar a evitar que el teu fill adolescent comparteixi informació personal o dades que no volia compartir. És probable que cadascun dels comptes de les xarxes socials del teu fill adolescent tingui una configuració de privadesa que es pot canviar.
• Controla els comptes del teu fill adolescent. L’Associació Americana de Psicologia recomana revisar periòdicament l’ús que fa el fill de les xarxes socials durant els primers anys de l’adolescència.
  Una manera de controlar és seguir o fer-se «amic» de les xarxes socials del teu fill. A mesura que el teu fill adolescent creix, pot optar per controlar menys les xarxes socials. El nivell de maduresa del teu fill adolescent pot ajudar a prendre una decisió.
• Parla periòdicament amb el fill sobre les xarxes socials. Aquestes converses et donaran l’oportunitat de preguntar com se sent amb les xarxes socials. Encoratja el teu fill perquè t’expliqui si hi ha alguna cosa a Internet que el preocupa o el molesta.
  Les xerrades periòdiques també t’ofereixen l’oportunitat d’aconsellar el teu fill sobre les xarxes socials. Per exemple, pots ensenyar-li a qüestionar la veracitat dels continguts. També li pots explicar que les xarxes socials estan plenes d’imatges sobre bellesa i estil de vida que no són realistes.
• Sigues un model a seguir per al teu fill. Podries explicar-li al teu fill els teus hàbits a les xarxes socials. Això pot ser útil per donar un bon exemple i evitar que les converses regulars siguin unilaterals.
• Explica-li allò que no està bé. Recorda al teu fill adolescent que és perjudicial tafanejar, difondre rumors, assetjar o danyar la reputació d’algú, sigui a Internet o per altres mitjans.
  Recorda també al teu fill adolescent que no ha de compartir informació personal amb estranys a Internet. Això inclou adreces, números de telèfon, contrasenyes i números de targetes bancàries o de crèdit.
• Encoratja el contacte presencial amb els amics. Això encara és més important per als adolescents amb tendència a l’ansietat social.

Parla amb el professional d’atenció mèdica del teu fill si creus que presenta símptomes d’ansietat, depressió o altres problemes de salut mental relacionats amb l’ús de les xarxes socials. Parla també amb el professional d’atenció mèdica del teu fill si presenta algun dels símptomes següents:

• Fa servir les xarxes socials encara que vulgui deixar de fer-ho.
• Usa tant les xarxes que els seus estudis, son, activitats o relacions es veuen afectats.
• En general, passa més temps a les plataformes socials del que tu pretenies.
• Menteix per fer servir les xarxes socials.

Finalment, podries concertar-li una visita amb un professional de l’atenció de la salut mental que li pugui ser d’ajuda.