Eurovisió mou música, audiències milionàries i una maquinària tecnològica gegantina. I és clar, un esdeveniment de tal magnitud és objectiu clar dels ciberdelinqüents. L’última edició del festival, és clar, no es va deslliurar de centenars de ciberatacs.

Darrere de l’espectacle televisiu del Festival d’Eurovisió hi ha infraestructures digitals complexes, sistemes d’acreditació, xarxes internes, plataformes d’accés, eines de seguretat i serveis connectats que han de funcionar. Tot això a la perfecció, sense marge d’error.

I precisament per aquesta enorme exposició internacional, el certamen també ha esdevingut un objectiu atractiu per als ciberdelinqüents.

L’edició celebrada a Viena el dissabte 16 de maig deixa una xifra, com a mínim, cridanera: les autoritats austríaques van detectar al voltant de 500 intents de ciberatac dirigits contra diferents elements relacionats amb el festival.

Això sí, malgrat el volum registrat, les autoritats asseguren que tots els intents van ser neutralitzats abans de generar incidents rellevants.

Els atacs no es van centrar només al web oficial

Durant una compareixença pública, Michael Takàcs, responsable de la policia federal austríaca, ha explicat que els intents de sabotatge no es van limitar a un únic objectiu. Els atacants van intentar comprometre diferents sistemes vinculats a l’organització de l’esdeveniment.

Entre els serveis assenyalats hi havia tant la infraestructura digital d’Eurovisió com els sistemes utilitzats per controlar accessos físics al recinte.

Segons les autoritats, els responsables van intentar interferir en el funcionament de les plataformes amb diferents mètodes: alentir serveis, bloquejar processos o directament provocar interrupcions.

El cap policial va explicar que tots els intents van ser frustrats abans de causar danys visibles. Tot i això, no van transcendir detalls tècnics sobre l’origen de les accions, les eines utilitzades ni els possibles responsables.

La dada resulta especialment significativa perquè els grans esdeveniments internacionals han esdevingut des de fa anys un objectiu prioritari per a campanyes de sabotatge digital.

Competicions esportives, cimeres polítiques o festivals massius generen un enorme interès per a grups delictius, activistes digitals o fins i tot estructures que tenen el suport dels Estats.

Milers d’agents van protegir el festival

Les autoritats del país van mobilitzar aproximadament 3.500 agents de policia durant la setmana central del certamen. L’operatiu va rebre suport d’unitats especials procedents de Baviera, a Alemanya.

El ministre de l’Interior austríac, Gerhard Karner, va defensar públicament el resultat del desplegament i va destacar que el principal objectiu consistia a garantir el desenvolupament normal de l’esdeveniment. «Ho hem aconseguit», va afirmar durant la roda de premsa posterior al concurs.

Les autoritats van assenyalar que no es van registrar incidents greus ni durant les emissions en directe ni als actes públics relacionats amb el festival.

La dada té importància perquè Eurovisió és molt més que una retransmissió televisiva.

La competició mou desenes de milers de visitants, periodistes internacionals, delegacions oficials, concerts paral·lels i actes multitudinaris repartits per tota la ciutat amfitriona.

El temor anava més enllà de l’àmbit tecnològic

El secretari d’Estat del Ministeri de l’Interior austríac, Jörg Leichtfried, també ha explicat que els equips de seguretat van monitorar altres riscos potencials.

Entre ells hi havia possibles amenaces relacionades amb extremistes islamistes i grups violents vinculats amb l’Iran.

Els serveis nacionals d’intel·ligència i seguretat van intensificar el seguiment a les xarxes socials durant els dies previs i posteriors a la celebració.

Segons va explicar Leichtfried, els investigadors van observar un augment de fenòmens de polarització i radicalització a plataformes digitals.

Les autoritats consideren que Internet i les xarxes socials actuen com a acceleradors de tensions polítiques i socials, especialment al voltant d’esdeveniments amb una gran repercussió internacional.

Eurovisió també va estar envoltat de protestes

L’edició de Viena no va estar exempta de mobilitzacions i protestes als carrers. Una part important de les concentracions va estar relacionada amb la participació israeliana al certamen, assumpte que va tornar a generar divisions i debats entre diferents col·lectius.

Poc abans de la gran final de dissabte, la policia va intervenir una manifestació no autoritzada organitzada per activistes propalestins.

Les autoritats van informar que 14 persones encaputxades van ser detingudes després de negar-se a finalitzar una protesta considerada pacífica però que incomplia les ordres policials.

En total, el dispositiu va fer 16 arrests durant el desenvolupament de l’esdeveniment.

Entre els incidents registrats, també hi ha una persona que va intentar escalar una de les barreres instal·lades al voltant del recinte.

Els grans esdeveniments, objectius de la ciberdelinqüència

Els atacs contra infraestructures associades a esdeveniments massius han crescut de forma notable durant els darrers anys. Concerts, competicions esportives i festivals internacionals representen escenaris especialment sensibles.

La raó és relativament senzilla: una petita interrupció pot tenir conseqüències enormes.

Bloquejar sistemes d’acreditació, afectar plataformes digitals o generar caos en controls d’accés pot provocar retards, problemes logístics o fins i tot situacions de risc físic.