Les assegurances cibernètiques s’han convertit en una eina financera cada cop més important per a les empreses exposades a atacs informàtics. El nombre continua creixent.

Segons l’informe Cyber ​​Claims in Focus 2026, elaborat per la multinacional de corretatge d’assegurances Willis, les assegurances de ciberseguretat ja cobreixen més del 95 % de les pèrdues mitjanes derivades de filtracions de dades i al voltant del 90 % de les pèrdues pròpies de les organitzacions.

L’anàlisi posa xifres a l’impacte econòmic dels incidents digitals i assenyala el programari de segrest (ransomware) com el focus principal  de gravetat: cada atac provoca, de mitjana, 25 dies d’inactivitat i pèrdues de 4,5 milions d’euros a les empreses globals.

Les filtracions de dades concentren bona part dels sinistres

Les bretxes de dades són el tipus d’incident més freqüent dins les assegurances cibernètiques. Els atacs maliciosos representen la major part dels casos, tot i que el dany econòmic pot variar considerablement depenent de l’organització afectada i de l’abast de la intrusió.

El programari de segrest continua destacant per la gravetat de les conseqüències financeres. No es tracta només de recuperar fitxers xifrats. Una empresa pot estar diverses setmanes sense fer servir sistemes essencials, aturar processos productius o perdre capacitat per atendre clients.

La pèrdua individual analitzada més gran supera els 430 milions d’euros. Una xifra que reflecteix fins on pot escalar un incident quan afecta una gran organització i provoca una interrupció perllongada de l’activitat.

De mitjana, el programari de segrest paralitza els sistemes durant 25 dies 

Un atac de programari de segrest té una durada mitjana de 25 dies. Durant aquest període, la pèrdua de productivitat es converteix en un dels elements principals de la factura final.

La interrupció de l’activitat empresarial i els pagaments fets als ciberdelinqüents són els dos grans components econòmics d’aquests incidents. Actualment, la demanda mitjana de rescat arriba als 3,2 milions d’euros, tot i que el pagament real se situa en 1,3 milions d’euros.

La diferència mostra que les quantitats inicialment exigides pels atacants no sempre s’acaben abonant totalment. No obstant això, fins i tot quan el rescat és inferior, la paralització de sistemes pot generar pèrdues molt més grans.

«El programari de segrest suposa cada cop més una amenaça per a les organitzacions globals, i tenen un impacte en el compte de beneficis que pot arribar a ser molt elevada», adverteix Carolina Daantje, directora de Ciberseguretat de WTW.

El 95% dels costos provenen d’atacs directes

Els incidents en què els ciberdelinqüents ataquen directament els sistemes d’una organització representen el 58 % de les notificacions de programari de segrest. Tot i això, concentren el 95 % dels costos totals.

Els atacs relacionats amb proveïdors suposen el 42 % de les notificacions, però generen únicament el 5 % dels costos associats al programari de segrest analitzats a l’informe.

La situació canvia quan s’estudien les filtracions de dades. Els proveïdors externs ja són responsables de gairebé el 50 % de les pèrdues relacionades amb aquestes bretxes i del 29 % de les pèrdues pròpies.

Aquest fenomen preocupa especialment pel denominat risc sistèmic. Un únic incident que ha patit un proveïdor tecnològic pot afectar simultàniament desenes o centenars d’organitzacions que depenen dels seus serveis.

La intel·ligència artificial amplifica amenaces ja conegudes

De moment, la intel·ligència artificial no apareix com un factor independent que impulsi directament els sinistres de les assegurances cibernètiques. El seu impacte s’observa en la capacitat per potenciar tècniques que ja feien servir els atacants.

L’enginyeria social, la pesca de dades mitjançant vídeos hipertrucats i el programari de segrest poden guanyar sofisticació gràcies a aquestes eines. La possibilitat de crear vídeos o àudios falsos cada cop més convincents dificulta la identificació de fraus determinats.

Per això, la IA introdueix una volatilitat més gran en el risc cibernètic. Els mètodes d’atac evolucionen amb rapidesa i obliguen a revisar tant les mesures de seguretat com la protecció asseguradora contractada.

Tenir una assegurança cibernètica no significa estar correctament protegida

L’elevada cobertura mitjana de les pèrdues no elimina el risc que hi hagi llacunes en determinades pòlisses. Les necessitats d’una indústria amb sistemes operacionals són diferents de les d’una empresa la principal exposició de la qual es troba en una base de dades de clients.

«Les organitzacions han de comprendre quina cobertura tenen contractada i assegurar-se que s’ajusta a la seva exposició al risc», assenyala Daantje.

La responsable de Ciberseguretat de WTW adverteix que, quan la pòlissa no reflecteix la realitat de la companyia, poden aparèixer «llacunes crítiques precisament on cal més protecció», mentre es manté cobertura sobre riscos que ofereixen poc valor real per a l’empresa.

Les assegurances s’han d’adaptar als nous patrons d’atac

L’informe també assenyala amenaces menys visibles, com ara els litigis relacionats amb píxels de rastreig. Determinats casos podrien provocar pèrdues milionàries i generar efectes sobre el conjunt del mercat assegurador.

L’evolució dels atacs obliga a revisar periòdicament límits, exclusions i escenaris d’interrupció de negoci. «Per treure el màxim partit a les assegurances cibernètiques, la cobertura ha de reflectir els patrons de sinistralitat observats al mercat», conclou Daantje.

Amb pèrdues mitjanes de 4,5 milions d’euros per programari de segrest i paralitzacions de gairebé un mes, contractar una pòlissa ja no és l’únic debat. El veritable repte per a les empreses és comprovar si la seva assegurança respon precisament davant dels incidents que els poden causar més dany financer.