Del sabotatge industrial a casa teva. Els anomenats USB Kill ja no són només una amenaça per a les empreses: compte si te’n trobes algun

Les memòries USB, encara que en vies d’extinció, també són un perill per a la nostra seguretat. Fer-los servir sense tenir gaire clar la procedència ni qui l’ha manipulat ens pot portar a ser víctimes d’una estafa. És el que es coneix com a USB Kill, un llapis de memòria aparentment inofensiu (amb la forma d’un estàndard) que ha estat dissenyat per destruir físicament l’aparell al qual el connectem.

«Funciona acumulant energia elèctrica de la línia d’alimentació pròpia del port USB de l’ordinador a través d’uns condensadors interns», explica Rafael López, enginyer de Seguretat de la firma especialitzada Check Point Software. «Una vegada arriba a un voltatge elevat (normalment entre -200 i -240 volts), descarrega de cop tota aquesta electricitat de manera invertida a les línies de dades del port. Aquest cicle de càrrega i descàrrega es repeteix diverses vegades per segon fins que el circuit es crema completament», prossegueix l’expert.

«Deixar un USB ‘perdut’ a l’aparcament o la recepció d’una empresa continua sent una tècnica d’enginyeria social molt efectiva per comprometre organitzacions», prossegueix López. De fet, aquests llapis de memòria maliciosos solen ser habituals en escenaris d’espionatge industrial, sabotatge o atacs dirigits contra corporacions, infraestructures crítiques o institucions governamentals. No obstant això, ara estan fent el salt a un escenari més domèstic: han començat a detectar-se en llocs públics amb l’únic propòsit de fastiguejar el passerell que decideixi endollar-los al seu ordinador.

Quan un dispositiu queda afectat, el fet d’arreglar-lo pot ser més car que comprar-ne un de nou

El que passa és que com que ja no només treballem al PC de l’oficina, aquestes distraccions «poden acabar comprometent els actius de l’empresa» que ens ha contractat. Això ha motivat que moltes «hagin implementat controls tècnics com el bloqueig físic dels ports USB exposats en terminals públics (mitjançant cadenats plàstics de maquinari) o l’ús d’aïlladors USB intermedis (amb protecció galvànica) per absorbir possibles descàrregues abans que impactin l’equip». Perquè ningú no està lliure de ser víctima d’un USB Kill.

Compte amb l’smart TV

El primer component del nostre ordinador en rebre l’impacte d’un USB Kill (i quedar inutilitzat) és el controlador del port USB. «No obstant això, a causa de l’enorme sobretensió introduïda per la descàrrega elèctrica solen saltar els sistemes d’aïllament intern i propagar-se directament per les pistes de la placa base, amb la qual cosa es destrueixen components crítics com el processador, la memòria RAM i, en molts casos, els busos de comunicació amb les unitats d’emmagatzematge, i deixa l’equip totalment inservible en qüestió de segons.»

La situació és fins i tot pitjor amb els televisors intel·ligents i les consoles de videojocs. «Els seus ports van connectats gairebé directament al processador principal o a les plaques unificades amb molt poc aïllament elèctric, i per això la seva destrucció sol ser fulminant.» En qualsevol d’aquests casos, tota reparació és inviable: costa tant o més que comprar un aparell nou.

López també explica que l’única possibilitat de salvació la trobem en connectar l’USB maliciós a un dels ports frontals del nostre ordinador de sobretaula (el típic en format torre), diu «El risc de curtcircuit és una mica menor perquè aquests mòduls solen estar connectats a la placa del darrere mitjançant cables extensibles, no de manera directa».

Senyals d’alerta

Aleshores, què fem si hem d’usar un USB que no sabem gaire bé d’on procedeix? La primera cosa és adoptar una política de confiança zero, defensa l’expert: millor no connectar-lo. Però si no podem fer-ho, hi ha tres passos importants: «Revisa la carcassa per veure si ha estat forçada», desconfia si el llapis «pesa lleugerament més del normal» i retira’l immediatament si el nostre aparell s’escalfa més del normal només introduir-lo.

Per què ara hi ha ports USB de diferents colors?

Càrregues el mòbil endollant-lo al port USB de l’encaminador? Compte, que pots estar exposant-te a un problema de seguretat. Experts en la matèria com ara en César Cadenas, de la publicació especialitzada ZDNET, alerten que és un mal costum. La raó? Aquests connectors solen disposar de protocols de seguretat vulnerables, cosa que els converteix en una porta d’entrada estupenda per a nombrosos ciberatacs (robatori de contrasenyes, segrest d’arxius, etc.). La raó és que no tots els ports USB són iguals. Ni tan sols ho són els d’un mateix ordinador.

N’hi ha de més ràpids, més potents, més lents… Com ho pots saber? Al manual de l’usuari sol especificar-ho i ja hi ha portàtils que fan servir diferents colors als connectors perquè quedi més clar. Per exemple, és millor connectar el nostre flamant disc dur extern als blaus o turqueses (USB 3.0 en endavant) que als blancs o negres (UBS 2.0, més lents). Per altra banda, els vermells, grocs i taronja subministren energia de forma contínua, per la qual cosa són més adequats per carregar altres dispositius, fins i tot amb l’ordinador apagat.