Les claus del robatori del segle a Binance: què va passar, qui hi ha al darrere i com pot sobreviure l’empresa
11/11/2026

Un grup de ciberdelinqüents nord-coreans va aconseguir 6.300 milions de la plataforma cripto més gran del món
Binance, la plataforma cripto més gran del món, ha viscut unes 24 hores convulses. Dijous a última hora, va anunciar que havia estat víctima d’un ciberatac, una cosa cada vegada més comuna al món cripto. Però amb el pas de les hores va quedar clar que no era un simple incident, sinó del pitjor atac cibernètic de la història dels actius digitals. Uns atacants, probablement vinculats a Corea del Nord, van aconseguir sostreure uns 6.300 milions de dòlars en actius de la plataforma, quatre vegades més que els que van robar l’any passat a l’exchange Bybit. Després de l’incident, l’empresa es va afanyar a assegurar que cobrirà totes les pèrdues, calmant els nervis dels usuaris i dels inversors. Tot i això, els temors creixen al sector, perquè aquest incident demostra que cap plataforma és massa gran per ser vulnerable.
Què ha passat?
Binance, per ara, ha donat pocs detalls sobre els fets. En un primer moment, l’empresa va informar d’un incident de seguretat relacionat amb l’ordinador compromès d’un enginyer de l’empresa, tot i que després va afegir que hi havia altres «punts d’intrusió addicionals». L’empresa d’anàlisi de la cadena de blocs, TRM Labs, explica en un informe que els atacants van aconseguir infiltrar-se en els sistemes interns de Binance a través de l’equip de l’empleat, cosa que els va permetre autoritzar i signar múltiples transaccions que van buidar diversos moneders cripto.
Posteriorment, van moure els fons de la plataforma a través de múltiples xarxes, i van fer servir protocols descentralitzats per convertir actius susceptibles de ser congelats en altres tokens amb capes més altes de privadesa i per dificultar-ne el seguiment a la cadena de blocs. Tot va passar a una velocitat vertiginosa: la major part dels fons van ser extrets en només 20 minuts. Per evitar noves filtracions, Binance ha suspès temporalment totes les operacions, incloses les retirades de fons dels seus clients, durant el temps necessari per completar una revisió integral de seguretat.
Quants diners han perdut?
Aquest incident és un cop sense precedents: els atacants van aconseguir robar uns 6.300 milions de dòlars en diversos criptoactius, com ara bitcoin, ether i altres stablecoins vinculades al dòlar, com l’USDT, emesa per Tether, i l’USDC, de Circle.
Encara que es tracta del robatori més gran de criptomonedes conegut fins ara, la quantitat sostreta continua sent relativament limitada en comparació amb la mida de Binance. Segons dades de la firma d’anàlisi DefiLlama, la plataforma controla uns 137.000 milions de dòlars en actius en cadena, i per això l’import robat representa una petita fracció dels fons que gestiona.
Es poden recuperar els fons?
Les transaccions realitzades a les cadenes de blocs públiques queden registrades de forma permanent, cosa que permet als investigadors i a les empreses especialitzades seguir el rastre dels fons robats a mesura que els atacants els mouen entre moneders, criptomonedes i diferents cadenes de blocs. Tot i això, rastrejar els diners no equival a recuperar-los. Mentre que els emissors de stablecoins com ara Tether i Circle poden congelar els tokens allotjats en adreces concretes, actius com ara bitcoin o ether no tenen una autoritat central amb capacitat per immobilitzar els fons. Per això, una vegada que aquests actius es transfereixen, la recuperació és molt més complexa.
En tot cas, com més aviat s’actua, més grans són les possibilitats de recuperar els fons. Després de detectar l’atac, Binance va començar a treballar amb socis del sector, empreses d’anàlisi i autoritats per seguir la pista dels actius sostrets a la cadena de blocs. La intervenció tempestiva dels emissors de les monedes estables robades en l’atac, Tether i Circle, va permetre congelar aproximadament 3.000 milions de dòlars, segons les últimes estimacions, prop de la meitat del botí robat. Així i tot, els atacants continuen conservant uns 3.200 milions, principalment en bitcoin i ether.
Binance cobrirà les pèrdues?
Els directius de la plataforma, des del seu fundador, Changpeng Zhao, fins al seu CEO, Richard Teng, han assegurat que Binance cobrirà les pèrdues ocasionades en l’atac amb recursos propis i amb el seu fons SAFU, una mena de fons de garantia de dipòsits que va crear el 2018 per protegir els actius dels usuaris en casos extrems, com ara fallida. Tot i això, el fons per si mateix no és suficient per absorbir un cop d’aquesta magnitud, ja que està valorat en uns 1.200 milions de dòlars, segons Citi.
Així, Binance haurà de fer servir recursos propis per reposar els actius afectats. I ja s’està afanyant per fer-ho: la plataforma assegura que ja ha reservat més de 6.340 milions de dòlars per fer front a l’incident. «D’aquesta quantitat, 5.000 milions de dòlars ja es troben als mateixos tipus d’actius digitals afectats per l’atac», va explicar. Per cobrir la resta, està adquirint criptoactius al mercat. «Superarem aquesta tempesta», ha assegurat un portaveu de la firma.
Per què el mercat no s’ha enfonsat?
El mercat cripto ha encaixat el cop amb calma relativa. Bitcoin i ether van recular una mica més d’un 4 %, mentre que BNB, el token nadiu de l’ecosistema Binance, va cedir al voltant d’un 5 %. Es tracta de caigudes limitades per a uns actius tan volàtils com les criptos. Les monedes estables afectades, com ara l’USDT i l’USDC, van mantenir en tot moment la seva paritat amb el dòlar.
Els analistes atribueixen aquesta resistència a la maduresa de l’ecosistema. «Els que estan invertits ja no són els especuladors i els que actuen per FOMO (fear of missing out, por de quedar-se fora). Són inversors amb cert coneixement», assenyala Javier Molina, analista d’eToro. A això se suma la ràpida reacció de Binance. A mesura que es va anar coneixent l’abast de l’atac, l’empresa es va afanyar a calmar els nervis dels usuaris i del mercat i es va comprometre a cobrir íntegrament les pèrdues.
Qui hi ha darrere del hackeig?
Des de les primeres hores posteriors a l’atac, les principals firmes d’anàlisi de cadena de blocs, TRM Labs i Chainalysis, van apuntar a TraderTraitor, també conegut com a Lazarus Group, un grup de ciberdelinqüents vinculat a Corea del Nord. Els investigadors asseguren haver identificat patrons operatius que coincideixen amb els que ha fet servir aquesta organització en anteriors cops multimilionaris contra el sector: per exemple, mitjançant la infiltració de treballadors informàtics a empreses del sector.
«Aquesta tàctica, considerada una de les principals vies d’atac del règim nord-coreà, els permet obtenir accés privilegiat als sistemes i facilitar intrusions de gran impacte», detalla un informe de Chainalysis. Aquest mètode d’operació ha permès a Lazarus dur a terme alguns dels robatoris més grans de la història de les criptomonedes fins a convertir-se en una de les amenaces principals per al sector a escala global.
És la primera vegada que ataquen?
Lazarus Group és un vell conegut del món cripto i de les autoritats. L’atac contra Binance és, per ara, el cop més gran atribuït al grup, però no és l’únic. Durant anys, aquesta organització vinculada a Corea del Nord ha acumulat una llarga llista de ciberatacs contra plataformes i protocols de criptomonedes, amb un botí de milers de milions de dòlars. L’any passat va ser assenyalat per l’FBI com a responsable del pirateig del exchange cripto Bybit. En aquella ocasió, els cibercriminals van aconseguir buidar una cartera freda d’Ethereum de la plataforma, emportant-se uns 1.500 milions de dòlars en actius digitals. Abans del robatori a Binance, aquest incident es coneixia com el pirateig conegut més gran del món cripto.
L’amenaça, a més, no deixa de créixer. El 2025 van robar 2.020 milions de dòlars en criptomonedes, un 51 % més que l’any anterior, segons un informe de Chainalysis. Segons Ari Redbord, responsable global de polítiques i assumptes governamentals de TRM Labs, Corea del Nord ha intensificat la seva activitat delictiva aquest any, amb atacs a protocols i plataformes descentralitzades. «En una sola nit, Corea del Nord va obtenir aproximadament la mateixa quantitat que havia robat durant els sis anys anteriors», assegura.









