Els virus ens acompanyen des que els ordinadors van començar a estar damunt, o sota, de les taules de treball fa ja algunes dècades, fins i tot abans que existís Internet. En els seus començaments eren demostracions enginyoses d’errors dels programes i es propagaven a través de disquets. Aviat es van començar a explotar amb finalitats maliciosos provocant esborrat de dades, intrusió, inutilització de sistemes o caiguda de serveis.

Els sistemes i les xarxes informàtiques són ara més complexes i per això les vies d’atac s’han diversificat. Els atacs arriben com a adjunts a correus, se serveixen d’intermediaris humans, de dispositius extraïbles, a través de connexions sense fils, per Whatsapp, en pàgines web i també via els nostres proveïdors de serveis tecnològics, com el cas del programari de *Kaseya o el de *SolarWinds.

Els ciberdelinqüents busquen contínuament noves maneres de fer arribar la seva “càrrega maliciosa” o de guanyar accés als nostres equips aprofitant errors humans, fallades en la configuració o defectes dels sistemes. A aquestes maneres d’arribar als nostres sistemes se les coneix, en argot, com a vectors d’atac. Veurem quins són els més freqüents i què podem fer per a impedir als ciberdelinqüents que els utilitzin en el seu benefici i, gairebé sempre, per al nostre perjudici.

Obtingui les imatges en els següents enllaços:

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Hacker_tourism_banner_Keyboard.jpg

https://www.flickr.com/