Si algú et truca per ajudar-te amb un frau on has caigut, desconfia. És cosa d’uns ciberdelinqüents cada cop més sofisticats

Diuen que a gos flac, tot són puces i, almenys en l’àmbit de la ciberseguretat, es compleix gairebé rigorosament. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha alertat les últimes setmanes sobre un tipus de frau que s’aprofita exactament d’aquesta situació. És el conegut com a ‘recovery room’ (en sentit literal, habitació de recuperació), en què una suposada empresa de recuperació de fons contacta amb la víctima d’una estafa i li promet resoldre el greuge. Lluny de fer-ho, encara li roba més.

Segons explica Daniel Fírvida Pereira, expert de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe), encara que l’estratagema solia estar adreçada a grans empreses, d’un temps ençà també afecta els particulars, «sobretot víctimes d’inversions amb criptomonedes».

– En què consisteix exactament?

– Els delinqüents et diuen que poden recuperar els diners que ja has perdut, però per fer-ho et demanen que paguis certa suma per avançat, suposadament per cobrir despeses administratives, legals, impostos o altres costos associats. La realitat és que, després de rebre els diners, desapareixen sense deixar rastre.

112.223 incidents de ciberseguretat va gestionar l’Incibe el 2025. És un 26 % més que l’any anterior. Quatre de cada deu casos es van correspondre amb fraus per Internet, assenyala l’organisme. El més recurrent va ser la suplantació d’identitat (pesca): n’hi va haver ni més ni menys 25.133 casos

Fenomen creixent

La CNMV adverteix, a més, que aquests segons estafadors «poden estar relacionats amb el frau inicial, encara que no sempre», cosa que contribueix més a la confusió. I com és possible que si no són els mateixos, sàpiguen en quina situació estan les víctimes? Sembla, segons ho expliquen els especialistes, que és habitual que els ciberdelinqüents venguin llistats amb les dades personals dels seus estafats. Aquests documents són adquirits per tercers, als quals els interessa saber la identitat d’aquestes persones perquè creuen que si ja han caigut una vegada, poden caure una segona, tercera, quarta…

El «mode de funcionament»

A més a més de demanar pagaments per avançat, que presenten «com a requisits d’una suposada llei, tribunal o sistema bancari», el patró d’actuació és molt similar en tots els casos. Primer, contacten directament amb tu: «Et truquen per telèfon, t’envien un correu electrònic o fins i tot t’interpel·len a través d’un missatge a les xarxes socials sense que tu hagis demanat res. A totes les comunicacions et diuen que saben que has perdut diners en una inversió fraudulenta», explica Fírvida.

Després, es presenten com a autèntics professionals: «Solen fer-se passar per representants d’empreses serioses, advocats, comptables, agències governamentals o forces de l’ordre. Fins i tot fan servir identitats d’empreses existents». La mateixa CNMV és conscient que alguns d’aquests estafadors es presenten en nom seu: «Ni la comissió ni els empleats es comuniquen directament amb els possibles afectats d’estafes, ni autoritzen l’ús de la seva identitat, imatge corporativa o domini per recuperar qualsevol pèrdua». Desconfia també d’aquells que tinguin pàgines web pròpies o citin ressenyes positives en fòrums o publicacions de xarxes socials. Tot això pot ser fals: pot ser producte de la cada vegada més gran sofisticació de què fan gala els ciberdelinqüents.

El cas més perillós

I si ens presten la seva ajuda de franc? Tampoc no cal acceptar. Els casos més perillosos són precisament aquests: no ens demanen diners, però sí que els concedim accés remot al nostre ordinador o dispositiu (prèvia instal·lació d’un programa específic), que és com obrir-los les portes de casa nostra i donar-los accés a la nostra guardiola. Compte també «si ens demanen que creem o activem una nova cartera de criptomonedes, cosa que en última instància li permetria instal·lar programari maliciós o accedir als nostres comptes», afegeix l’especialista d’Incibe.

La dada: 14è lloc. Espanya ocupa el rànquing de països més exposats als ciberdelictes que elabora Microsoft Security Intelligence. Al podi hi ha els Estats Units, el Regne Unit i Alemanya.

Amb tot això present, la CNMV ens demana que siguem desconfiats. Davant de qualsevol oferta, primer investiguem quina empresa ens l’està fent. L’organisme recorda que «publica regularment advertiments sobre entitats no habilitades» per a aquest tipus d’operacions, per exemple. I, per descomptat, desaconsella fer transferències i compartir les nostres dades bancàries si no ho veiem molt clar.

I si caus al parany?

Si, malgrat tot, acabem caient a la trampa, Fírvida aconsella tallar la comunicació amb aquests segons estafadors. «Trenca tota mena de contacte amb aquesta persona o empresa. Bloqueja el telèfon que ha contactat amb tu i esborra els missatges. En cas que hagi estat a través de xarxes socials, bloqueja els perfils sospitosos. De la mateixa manera, si ha arribat un correu fraudulent, marca-ho com a correu brossa i després elimina’l». Finalment, cal demanar totes les proves que tinguem i denunciar: per nosaltres… i per les futures víctimes.