Els sistemes que desenvolupa Intoxalock funcionen mitjançant proves d’alè que el conductor ha de superar abans i durant la conducció.

L’empresa nord-americana Intoxalock, especialitzada en dispositius de bloqueig d’encesa per a vehicles en cas que el conductor estigui sota els efectes de l’alcohol, ha patit un ciberatac que va interrompre part de les operacions en diferents punts del país.

La incidència, detectada a mitjan març, va afectar especialment processos crítics com el calibratge dels seus equips, obligatori perquè els usuaris poguessin arrencar els seus automòbils. De fet, durant diversos dies nombrosos conductors no van poder fer servir els seus vehicles amb normalitat, cosa que va generar una situació d’alta dependència tecnològica i vulnerabilitat operativa.

Què són els dispositius de bloqueig d’encesa 

Els sistemes que desenvolupa Intoxalock funcionen mitjançant proves d’alè que el conductor ha de superar abans i durant la conducció. Un tipus de tecnologia habitual en programes de rehabilitació per a infractors per conducció sota els efectes de l’alcohol i, per garantir-ne el funcionament correcte, requereix calibratges periòdics en centres autoritzats, generalment cada 25 o 30 dies.

Sense aquest manteniment, el sistema pot bloquejar el vehicle com a mesura de seguretat. Precisament aquesta dependència tècnica va ser la que va amplificar l’impacte de l’atac, perquè va impedir que molts usuaris complissin els requisits necessaris per continuar conduint.

Impacte directe en clients i serveis tècnics

Segons dades proporcionades per la mateixa empresa, a l’estat de Connecticut Intoxalock atén uns 6.000 clients. D’aquests, entre un 7 % i un 10 % necessitaven fer un calibratge durant el període d’interrupció. Això es tradueix en centenars de conductors potencialment afectats només en aquesta regió, als quals se sumen casos als altres estats dels EUA.

Com a mesura preventiva, després de detectar el que va definir com un «esdeveniment cibernètic», l’empresa va optar per interrompre un nombre determinat de sistemes, una decisió que, encara que orientada a protegir la infraestructura, va provocar un efecte immediat sobre els usuaris, que van veure limitada la capacitat de mobilitat sense marge de reacció.

Mesures adoptades per mitigar la crisi

Davant la situació, Intoxalock va implementar un pla de contingència que incloïa la concessió de pròrrogues de 10 dies per als calibratges pendents. Aquest marge addicional va permetre a molts clients continuar utilitzant els seus vehicles de manera temporal mentre es restablien els sistemes.

A més, l’empresa ha habilitat canals d’atenció específics per gestionar incidències i consultes, entre els quals hi ha una línia directa de missatgeria.

També va anunciar que assumiria els costos derivats directament de la interrupció, una mesura orientada a reduir l’impacte econòmic en els usuaris afectats.

Recuperació progressiva dels sistemes

Després d’uns quants dies d’interrupció, l’empresa va confirmar que els seus serveis havien estat restablerts. Les operacions relacionades amb instal·lacions, calibratges i suport tècnic ja han tornat a estar disponibles, i això permet que els usuaris reprenguin els procediments habituals.

Tot i això, l’empresa ha recomanat a aquells clients que van rebre pròrrogues que acudeixin a un centre de servei abans no expiri el nou termini.

En alguns casos, els vehicles que no van poder ser recalibrats durant l’incident podrien requerir trasllat físic a instal·lacions tècniques, cosa que afegeix complexitat logística al procés de normalització.

Un context de ciberatacs creixents a infraestructures delicades

El cas d’Intoxalock s’emmarca en una tendència global a l’alça en atacs dirigits a empreses que gestionen serveis essencials o infraestructures delicades.

Segons l’FBI, les pèrdues derivades de la ciberdelinqüència han superat els 16.000 milions de dòlars el 2024, fet que suposa un increment significatiu respecte de l’any anterior.

Experts en intel·ligència assenyalen que els atacants no només busquen beneficis econòmics, sinó també generar disrupció en serveis clau.

En aquest sentit, l’incident posa en relleu, una vegada més, la vulnerabilitat dels sistemes connectats que, encara que no formen part d’infraestructures tradicionals com ara l’energètica o les telecomunicacions, tenen un impacte directe a la vida diària dels ciutadans.