Un petit dispositiu que costa menys de 100 euros pot piratejar el pilot automàtic d’un avió Boeing 737.

«Si poguessis disposar de 60 segons amb un avió, què faries?», planteja Stefan Savage, professor a la Universitat de Califòrnia a San Diego (UCSD). El 2018, un grup d’experts en ciberseguretat del Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units va admetre que només era «qüestió de temps» abans que els ciberdelinqüents fossin capaços de controlar un avió. Aquell dia ja ha arribat, i només ha calgut un aparell de la mida d’una moneda.

Un grup de científics de la UCSD i Oberlin College ha desenvolupat un dispositiu electrònic amb connexió wifi de menys de 10 centímetres i amb un cost inferior als 100 dòlars. Aquest aparell senzill pot manipular els sistemes d’un Boeing 737, desviar el pilot automàtic de l’aeronau o sabotejar el pla de vol, en menys d’un minut. L’equip va descriure la vulnerabilitat i l’atac al Simposi de Seguretat d’USENIX, celebrat a Baltimore.

«El nostre objectiu amb aquesta investigació és alertar la comunitat aeronàutica sobre aquest tipus de riscos, perquè puguin mitigar-se adequadament molt abans que es converteixin en un perill», van escriure els investigadors.

El Boeing 737 és un dels avions més populars del món. Tot i que la investigació es va fer als Estats Units, l’exposició d’Espanya és directa. Les troballes de la UCSD afecten els models 737 NG i MAX, que sumen més del 95 % de la flota activa de Boeing 737. Aquests són els mateixos avions que cobreixen gran part del trànsit de curt radi a Espanya. Ryanair, l’aerolínia més gran de baix cost d’Europa, opera una flota formada gairebé íntegrament per 737, amb 611 aparells el febrer de 2026, entre ells 410 Boeing 737-800 i 196 Boeing 737 MAX 8200. D’altra banda, Air Europa disposa actualment de 29 avions Boeing 787 i 31 Boeing 737, i va ser la primera aerolínia espanyola a operar el 737-8.

Mesurant el risc

En ciberseguretat no es pot deixar res a l’atzar. Tot i que actualment els atacs remots són els més comuns i reben més atenció per part dels especialistes en ciberseguretat, l’equip de recerca de la UCSD va voler assenyalar la importància de no subestimar els atacs físics. En un altre projecte de Savage, el seu equip va ser capaç de piratejar un Chevrolet Impala, cosa que va forçar l’empresa a retirar 1,4 milions de vehicles del mercat.

Aviat, l’equip de la UCSD va trobar el seu objectiu: un petit port present als avions Boeing 737, accessible a través d’una trapa del seu exterior sense necessitat d’eines especials. És una localització a l’abast dels treballadors de manteniment o d’un altre personal de l’aeroport. A més, el port és accessible des del terra i no està tancat amb clau. Allà, es pot introduir un petit dispositiu capaç de controlar el pilot automàtic i fins i tot mentir sobre els canvis al pla de vol.

Segons l’equip d’investigadors, un atacant podria obrir la trapa d’accés en 15 segons, instal·lar el dispositiu en 30 i tornar a tancar-la en 15 segons més. El temps total de l’atac seria d’un minut.

«Creiem que hem demostrat de manera convincent que un accés físic de durada limitada (per exemple, 60 segons) representa un objectiu realista per a un atacant motivat i que les conseqüències d’un accés tan breu poden ser significatives», diu Savage.

Com funciona?

Els avions estan protegits per una llarga llista de sistemes de seguretat. Tot i això, com més complexa és una tecnologia, més fàcil és trobar un punt feble.

Durant la investigació, l’equip va descobrir que aquest port està connectat a un bus intern, pel qual es transmeten dades clau entre dos sistemes de l’avió: el Flight Management Computer (FMC) i la Multipurpose Control Display Unit (MCDU). El primer controla la trajectòria de vol de l’avió, com també la trajectòria d’aproximació abans de l’aterratge, i dona informació crítica durant l’enlairament. El segon desplega aquestes dades a la cabina de l’avió perquè els pilots les puguin consultar. Les transmeten entre els ordinadors a través de sistemes de comunicació coneguts com a «busos». En aquest cas, dos busos ARINC 429. Com que el sistema té diverses dècades d’antiguitat, no té característiques de seguretat de dades, com l’autenticació de missatges.

Mitjançant una tècnica batejada com a «conductor de bus» (en anglès, bus driver), els investigadors van ser capaços de dissenyar, construir i programar un petit dispositiu capaç d’injectar corrents tan forts que s’imposen a les legítimes. Així, el dispositiu pot transmetre noves instruccions a l’ordinador de gestió de vol sense que aquests canvis es vegin reflectits a la cabina del pilot. Per exemple, en els experiments, el prototip va poder redirigir la navegació i alterar silenciosament valors clau en els càlculs d’enlairament i consum de combustible de l’avió.

Aquesta manipulació de la informació podria provocar una llarga llista de problemes, des de sortides de pista durant l’enlairament fins a desviacions cap a l’espai aeri d’un altre país. En el pitjor dels casos, podria donar lloc a un accident catastròfic.

La resposta de Boeing

Tot i ser un projecte sorprenent, els investigadors van deixar clar que havien estat en contacte amb Boeing durant tot el procés. La primera reunió entre l’equip de recerca i els membres de l’empresa va tenir lloc l’abril del 2020, i les converses van culminar amb una sèrie d’experiments al mateix banc de proves del 737 de Boeing, el desembre del 2023.

A la llum d’aquests resultats, l’equip va explicar que l’empresa havia dut a terme «noves mesures per investigar i resoldre aquest problema». Tot i que la naturalesa exacta de les seves troballes, o qualsevol altra, no és de domini públic, Boeing sí que ha revelat que va dur a terme una «avaluació exhaustiva» del disseny de l’FMC, la instal·lació dels sistemes i les interfícies de l’avió.

«Els nostres tècnics estan convençuts que les capes de protecció implantades a l’avió, incloses les del disseny del sistema i l’entorn operatiu, proporcionen una mitigació suficient per limitar significativament la viabilitat i el risc d’atacs al món real», va dir un representant de Boeing en una declaració pública. «La seguretat és la base de tot el que fem, i ens prenem molt seriosament les amenaces als nostres productes.»

Tot i que aquest experiment era impactant (i de possible risc), aquest model no s’ha utilitzat mai en un atac real. Aaron Schulman, un dels investigadors de la UCSD, va revelar que tots els membres de l’equip de recerca «continuem viatjant en avions Boeing 737» i esperen continuar fent-ho en el futur.