Un investigador troba dues errades de seguretat al model G1 que permeten aconseguir el control de la màquina i, potencialment, iniciar una reacció en cadena.

Un investigador de seguretat ha aconseguit prendre el control total d’un robot humanoide xinès de manera remota i sense necessitat de connectar-hi cap cable. El més preocupant no és només que pogués accedir a la IA, sinó que va demostrar que una màquina compromesa es podria fer servir per atacar altres robots propers.

L’investigador Olivier Laflamme va passar un tres mesos estudiant el funcionament de l’Unitree G1, un model humanoide el preu del qual ronda els 20.000 dòlars i que s’utilitza en àmbits com ara universitats, laboratoris i centres de recerca. Durant les proves va descobrir dues errades de seguretat que, combinades, permeten obtenir permisos d’administrador al robot sense que el propietari n’hagi d’autoritzar l’accés.

El primer problema està relacionat amb un dels serveis de programari que incorpora el G1. El robot disposa d’una funció basada en intel·ligència artificial que permet treballar amb determinats fitxers d’informació. Laflamme va trobar que aquesta funció no comprovava correctament quins fitxers s’estaven desant, la qual cosa permetia que un atacant col·loqués un fitxer creat per ell pràcticament a qualsevol lloc del sistema.

L’errada s’agreujava perquè existia un altre programa dins del robot que podia executar automàticament determinats fitxers. En aconseguir col·locar-ne un al lloc adequat i reiniciar aquest programa, l’investigador va aconseguir que el robot executés ordres triades per ell amb els màxims permisos possibles. A la pràctica, això significa que podia prendre el control del sistema operatiu de l’humanoide.

La segona vulnerabilitat va ser encara més interessant perquè permetia dur a terme l’atac a distància mitjançant Bluetooth. El G1 compta amb un sistema per comunicar-se sense fils amb altres dispositius. Laflamme va trobar que algunes d’aquestes comunicacions es podien establir sense que el robot i el dispositiu atacant estiguessin prèviament aparellats.

En aquest punt també hi intervenien l’aplicació mòbil i els servidors del fabricant xinès. El sistema feia servir una clau secreta per protegir les comunicacions entre el robot i altres dispositius. Aquesta contrasenya estava emmagatzemada de manera segura als servidors de l’empresa, però hi havia un problema: qualsevol usuari amb un compte gratuït d’Unitree podia sol·licitar als servidors que desxifressin determinada informació, encara que no fos el propietari del robot.

En definitiva, l’investigador va trobar una mena de «servei de desxifratge» que es podia utilitzar per obtenir la clau necessària per comunicar-se amb un robot proper. No calia tenir accés al compte del propietari ni manipular físicament la màquina.

Perquè l’atac funcionés de manera fiable hi havia una barrera important: els ordinadors moderns canvien aleatòriament la ubicació de determinats elements a la memòria per dificultar aquesta mena d’incidents. Malgrat tot, Laflamme va aconseguir superar aquest obstacle fent servir el primer error per obtenir informació que posteriorment l’ajudava a explotar el segon.

Una legió robòtica en mans dels hackers

La part més preocupant de la investigació va arribar després. En teoria, un cop compromès un G1, es podia utilitzar per atacar altres unitats similars que es trobessin a prop mitjançant Bluetooth. Això significava que un robot infectat es podria convertir en el punt de partida d’una mena de reacció en cadena.

L’investigador només va provar aquesta possibilitat amb dos robots situats a la mateixa habitació, de manera que encara no està clar fins on podria arribar una propagació d’aquesta mena en un escenari real. No obstant això, el risc és especialment rellevant en espais on coincideixen molts humanoides, com ara magatzems, fàbriques, universitats o laboratoris.

Les conseqüències de prendre el control d’un robot podrien anar molt més allà. L’atacant podria accedir a les càmeres i els micròfons, modificar determinats sistemes d’intel·ligència artificial, alterar-ne el comportament o, fins i tot, desactivar algunes de les mesures de seguretat.

Unitree va col·laborar amb Laflamme després de conèixer les dues vulnerabilitats i va resoldre una de les principals errades aproximadament dos mesos després de rebre l’avís. L’empresa va incorporar una comprovació per assegurar-se que qui sol·licita determinada informació sigui realment el propietari del robot. A més, va recompensar l’investigador amb 5.000 dòlars per haver descobert les fallades.

Aquest cas posa de manifest que la seguretat dels robots ja no és una qüestió futurista. A mesura que aquestes màquines es comencen a utilitzar en fàbriques, universitats, laboratoris i altres espais on interactuen amb persones, protegir-les d’atacs informàtics passa a ser tan important com protegir qualsevol altre ordinador connectat a Internet.

Per a aquells que tinguin un model de l’empresa xinesa, la recomanació principal és comprovar que el robot estigui actualitzat i tingui instal·lades les correccions de seguretat disponibles.