L’organisme alerta que els cotxes moderns recopilen dades molt delicades mitjançant càmeres, micròfons, GPS i sistemes d’infotainment, detalls que poden resultar molt suculents per als ciberdelinqüents.

Any rere any, els cotxes que passen a formar part del parc automobilístic són cada vegada més intel·ligents i estan dotats de tota mena d’automatismes. Bàsicament, es pot dir que avui dia un vehicle és una peça de tecnologia punta rodant, plena de càmeres, micròfons, rastrejadors GPS, sistemes d’infotainment i, tot plegat, amb una connexió permanent a Internet.

Tot i que els avantatges pràctics de tots aquests avenços són evidents, aquestes millores també comporten riscos des de l’àmbit de la ciberseguretat, i amplien considerablement la superfície d’atac.

Aquests sistemes recopilen una gran quantitat de dades personals sobre els conductors, els passatgers, el mateix vehicle i els objectes i les persones circumdants. I, això, en segons quins usuaris, pot ser força preocupant. 

El problema rau en la sensibilitat de la informació recopilada, que inclou des dels trajectes i les imatges de l’entorn fins a les converses dins de l’habitacle o les dades personals sincronitzades des dels telèfons mòbils. 

Segons alerta el Servei General d’Intel·ligència i Seguretat dels Països Baixos (AIVD) a través d’un fullet, això és especialment perillós quan afecta alts funcionaris del Govern, responsables d’infraestructures crítiques o professionals que gestionen informació confidencial, i els converteix en objectius prioritaris per a l’espionatge corporatiu o per a actors d’amenaces patrocinats per estats.

Tres riscos

Per a l’organisme holandès, aquesta dependència digital obre tres grans vectors de risc. El primer és l’acumulació de dades al núvol de fabricants o proveïdors, cosa que exposa els conductors a filtracions massives, xantatges i robatori d’identitat si els servidors són compromesos. 

El segon és la interconnexió entre el sistema d’entreteniment i la xarxa de control central del vehicle, que obre la porta a intrusions remotes per manipular funcions del cotxe o rastrejar els ocupants en temps real. 

Els sistemes d’infotainment actuen com una mena de troià que absorbeix correus, missatges, contactes i calendaris per transmetre’ls al núvol del fabricant i emmagatzemar-los a la memòria interna del cotxe. Això converteix el quadre de comandament en una porta d’entrada perquè els ciberdelinqüents interceptin credencials corporatives, executin atacs de pesca hiperpersonalitzats o facin xantatge a l’usuari a partir de filtracions als servidors. 

Finalment, l’extensa cadena d’actors amb accés a aquests registres —des de concessionaris i tallers fins a empreses de rènting o desenvolupadors d’aplicacions— multiplica exponencialment els punts febles de la seguretat.

Des de l’AIVD subratllen que «per a actors d’amenaces patrocinats per Estats i ciberdelinqüents, els micròfons, les càmeres i els sistemes de navegació d’un cotxe intel·ligent representen una finestra oberta a la intercepció d’informació confidencial.» 

Per aquesta raó, adverteixen que «qualsevol persona que gestioni informació delicada o exerceixi un paper en infraestructures crítiques es converteix en un objectiu prioritari si els seus desplaçaments i converses es rastregen a través del seu propi cotxe.»

El gran desafiament al qual s’enfronten els usuaris és l’asimetria de la informació i la manca de control. Tal com conclou l’AIVD, «els conductors i els passatgers sovint no tenen completament visibilitat i control sobre quines dades s’emmagatzemen, com es processen o a qui es transmeten a través de la xarxa del vehicle.»