Es diu ‘passkey’ i és l’aposta del sector tecnològic perquè t’identifiquis en apps, botigues en línia, programes… Està gairebé blindada als pirates informàtics

Més del 80 % de les bretxes de seguretat tenen l’origen en contrasenyes robades, febles o reutilitzades, ho revela un informe publicat pel gegant de les telecomunicacions Verizon. Una dada que, encara que cridi l’atenció, no és sorprenent. Fins fa res, accedir al nostre perfil d’usuari en botigues en línia, apps o programes depenia només de posar un nom i un ‘password’. Tot i això, ja no és així. Les empreses principals del sector tecnològic estan impulsant un nou sistema d’identificació digital: les anomenades passkeys o claus d’accés. Aquest mètode simplifica el procés en vincular-lo amb la manera com desbloquegem el nostre ordinador, mòbil o tauleta: empremta dactilar, reconeixement facial, pin…

L’avantatge més gran d’aquest sistema és el seu blindatge davant dels ciberdelinqüents, explica Fernando Sánchez de los Dolores, director del Grau d’Enginyeria Informàtica a l’ESIC University: «Tota contrasenya pot ser endevinada mitjançant força bruta o enginyeria social, cosa que permet que el pirata accedeixi accedir al compte associat des de qualsevol part del món. En el cas de les ‘passkeys’ no hi ha contrasenya a robar o encertar, cosa que eleva el nivell de seguretat».

De fet, les claus d’accés també surten victorioses davant de mètodes com el de la verificació en dos passos, basat en la recepció d’un codi de confirmació per SMS, app o correu electrònic. «L’autenticació de doble factor no està exempta de risc, perquè aquests codis es poden interceptar. Amb les ‘passkeys’,  pel fet de no enviar claus ni contrasenyes a través de la xarxa, el perill desapareix», prossegueix l’expert.

Una altra qualitat d’aquest mètode nou és que responen a un estàndard compartit per múltiples organitzacions. Entre elles, Amazon, Intel, Apple, Google, Microsoft o el mateix Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia dels Estats Units (NIST). Això facilita que «podem fer servir el Face ID de l’iPhone per iniciar sessió en un compte d’Amazon, o Google dins d’un PC amb Windows».

Òbviament, l’interès de les empreses per pujar al mateix carro (el d’acabar amb les contrasenyes) amaga quelcom més que el seu intent per frenar la ciberdelinqüència. «Totes gestionen milers de milions de comptes d’usuari, i cada bretxa massiva els costa reputació, diners i clients», explica l’expert de l’ESIC University. Segons un estudi de la consultora Gartner, el 50 % de les sol·licituds que reben els departaments de suport tècnic estan relacionades directament amb la pèrdua de contrasenyes: cada restabliment de credencials comporta un cost que impacta directament el pressupost anual de les multinacionals.

Sánchez també apunta que un altre dels avantatges de les ‘passkeys’ és que «generen menys frustració i, en conseqüència, més visites i compres. D’acord amb les dades publicades per Google, les plataformes que adopten aquesta tecnologia experimenten una millora dràstica en la retenció d’usuaris». A més, implementar claus d’accés posiciona estratègicament les empreses davant les exigències legals creixents dels EUA i Europa darrere d’uns sistemes d’autenticació més segurs.

I si perdem el mòbil?

Amb tot, aquesta tecnologia és força desconeguda per a la majoria d’usuaris. La raó? «Encara hi ha poques webs que siguin compatibles, tot i que també podríem dir que moltes empreses no les adopten perquè pocs usuaris les demanen. Aquests últims desconfien d’un sistema de validació en què gairebé no intervenen, fruit de l’anomenada criptografia asimètrica», explica Sánchez de los Dolores.

També que les claus d’accés estiguin vinculades al nostre mòbil provoca molta desconfiança. I és que, què passa si el perdem o ens el roben? Deixem de poder accedir als nostres comptes? Per Sánchez és poc probable que això passi: «La majoria d’usuaris guarden les claus d’accés en gestors basats en el núvol (com iCloud, Google Password Manager o Microsoft Wallet), cosa que permet sincronitzar-les automàticament entre el telèfon intel·ligent, l’ordinador o la tauleta. Podem iniciar sessió des de qualsevol d’aquests encara que se’n perdi un».

I en cas de robatori, el lladre no tindria forma d’utilitzar les passkeys sense vulnerar el bloqueig de pantalla, així que tindríem prou temps per bloquejar el terminal i esborrar-ne el contingut de forma remota. El que sí que és aconsellable perquè el sistema sigui eficaç és que el pin de desbloqueig sigui el més fort possible i no deixar el dispositiu desatès quan ja hi hem entrat.

Les contrasenyes menys originals són les espanyoles

L’últim informe de la firma de ciberseguretat Nord Security suspèn els usuaris espanyols per la seva poca originalitat a l’hora de crear contrasenyes. ‘Admin’ es va convertir en la més utilitzada l’any passat, seguida per combinacions numèriques (‘123456’, ‘12345678’…), la tradicional ‘password’ i noms acompanyats per xifres (‘Nacho2006’ i ‘Talocha1’) van ocupar el novè i desè lloc. El pitjor? Més de la meitat de les contrasenyes compromeses el 2025 ja havien aparegut en filtracions anteriors. Segons una investigació de Kaspersky, reutilitzem combinacions febles durant anys tot i saber que estem en risc.